L'hora de Màrius Torres
La Institució de les Lletres Catalanes commemora el centenari del poeta
Reclòs al sanatori antituberculós de Puig d'Olena, on va ser ingressat el 1935 i que hi va ser fins a la seva mort, set anys després, Màrius Torres va lliurar el seu fatalisme a una poesia resistent que encara avui és poc coneguda i continua esperant trencar algun dia la porta del “castell de febre i de repòs” que es va acarnissar amb el seu autor. Torres, nascut a Lleida el 1910, va tenir una vida desgraciada: la seva malaltia va embogir al mateix temps que ho feia la guerra civil i que la seva família fugia a l'exili (el seu pare havia estat l'alcalde republicà de Lleida).
Aquest any se celebra el centenari del naixement del poeta, i des de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) no vacil·len a considerar-lo un dels tres grans esdeveniments literaris de l'any, junt amb els 150 anys de Joan Maragall i els 100 de Rosa Leveroni. A Lleida, s'han pres l'efemèride molt seriosament, i la Paeria ha donat alè a la iniciativa de diverses entitats locals. Lluny de Lleida, en canvi, tot ha passat més desapercebut.
Per aportar la dimensió nacional a la celebració del centenari, la ILC proposa un programa d'activitats a partir del 28 d'agost, dos dies abans de l'aniversari del poeta. La ILC i l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja han organitzat una ruta pels llocs on Torres va sofrir el seu calvari, que, malgrat tot, no li va impedir escriure versos amarats de fortalesa i esperança.
Del sanatori al cementiri
La ruta, que tindrà de guia Margarida Prats, la gran estudiosa de Torres, enllaçarà tres punts clau: el sanatori de Puig d'Olena; el Mas Blanc, on va poder residir temporalment quan la salut li ho va permetre, i el cementeri on va trobar el veritable repòs sense, però, haver-se pogut acomiadar dels seus, tan sols de la seva germana, que va arriscar la seva vida en travessar la frontera clandestinament. Poetes i actors d'arreu dels Països Catalans (Jordi Pàmias, Teresa Colom, Pepa López i, encara per confirmar, Miquel Gelabert) culminaran la jornada al municipi vallesà amb un recital poètic.
El programa d'activitats continuarà al setembre amb un petit cicle de conferències que impartiran Margarida Prats, Maria Bohigas (néta de Joan Sales, el primer editor de Torres a l'exili mexicà) i l'escriptor Josep Maria Fonalleras. Les tres conferències es faran a la Biblioteca Pública de Lleida.
La ILC també ha tingut cura que a Barcelona se celebri el centenari. Entusiasmats amb la reobertura de l'Horiginal, s'ha programat (en una data encara per concretar) una lectura de poemes a càrrec dels poetes habituals del local del Raval. Poetes joves. Poetes que poden ajudar a reivindicar la vigència d'un creador que només les males llengües poden titllar de demodé.
