Patrimoni

Els arqueòlegs desenterren 900 metres quadrats de la trama urbana de la vila medieval de Roses

La campanya a la Ciutadella fa aflorar objectes com peces de ceràmica, estris de treball o un fragment d’escut familiar

Els arqueòlegs han posat al descobert 900 metres quadrats de la trama urbana de la vila medieval de Roses (Alt Empordà).

La campanya d’excavacions a la Ciutadella, que s’ha fet entre maig i juny, s’ha centrat a documentar una de les principals illes de cases de la vila. Els treballs han fet aflorar més de 25 espais i àmbits de diferents edificis (sobretot, habitatges). A més, els arqueòlegs també han trobat objectes medievals com peces de ceràmica, estris de treball o el fragment d’un escut familiar.

El director de l’excavació, Lluís Palahí, subratlla que precisament aquests “elements més comuns”, que a primer cop d’ull poden semblar “poc importants”, són els que aporten “més informació sobre la cronologia i els habitants de l’assentament”.

La campanya dona continuïtat a les excavacions que es van engegar ara fa tres anys. Precisament, per recuperar i estudiar la vila medieval.

Les estructures localitzades s’adapten al pendent del terreny (un petit turó amb el monestir al capdamunt) i les edificacions es disposen de manera esglaonada. Alguns dels seus paraments conserven més d’un metre d’altura. Moltes de les estances, a més, conserven els paviments (construïts generalment amb rajoles de terrissa o enllosats de pedra).

A més, la campanya arqueològica a la Ciutadella també ha permès desenterrar diferents peces de ceràmica, estris de treball o un fragment d’escut familiar. “Són objectes que tenen una gran importància per la informació que aporten”, destaca el director de la càtedra d’arqueologia, Lluís Palahí. “Precisament, aquests elements comuns i habituals, com peces de vaixelles, instruments agrícoles, etc., que a primer cop d’ull es poden considerar de poca importància, són els que ens faciliten més informació sobre la cronologia i habitants de les diferents èpoques d’assentament”, precisa l’arqueòleg.

El regidor de Cultura, Èric Ibáñez, subratlla l’impuls que ha donat l’Ajuntament a les excavacions arqueològiques de la zona medieval. “En total, aquests dos darrers anys s’han posat al descobert gairebé 2.000 metres quadrats del jaciment, que ens permetran modificar el recorregut de la visita i ensenyar com era la Roses medieval a tots aquells qui vinguin a la Ciutadella”, explica el regidor.

En paral·lel al seu passat medieval, les excavacions també ajuden a comprendre la història de la Ciutadella des del moment en què es va crear la fortalesa moderna. I com es va anar desestructurant tota la vila medieval per aprofitar l’espai per a nous usos militars.

Els treballs d’excavació continuaran a finals de juny amb el tercer Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna-Ciutadella de Roses. Els participants, precisament, treballaran en algun dels espais descoberts en aquest sector.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS