Patrimoni

La revolta remença continua

Una exposició, a la Vall d’en Bas, recorda la història d’aquests pagesos que van aconseguir alliberar-se dels abusos feudals

La mostra reivindica la pervivència del seu llegat a la Catalunya actual

Els remences han estat un exemple d’organització d’un col·lectiu

Els page­sos remen­ces, és a dir, els sot­me­sos a la remença que paga­ven als senyors feu­dals per la terra i el mas, van voler ser lliu­res i ho van acon­se­guir. Després de qua­tre segles de llui­tar per des­lliu­rar-se dels ano­me­nats mals usos feu­dals, amb dues guer­res o revol­tes vio­len­tes inclo­ses, se’n van sor­tir, quan el rei Fer­ran II va abo­lir aquests mals usos dic­tant la sentència arbi­trals de Gua­da­lupe. Era el 21 d’abril de 1486. L’espe­rit del movi­ment remença, no obs­tant, no es va diluir amb la sentència, sinó que ha per­du­rat fins a l’actu­a­li­tat i, fins i tot, ha aju­dat a con­fi­gu­rar la Cata­lu­nya actual.

El fet remença, i sobre­tot la seva vigència, s’ana­litza en l’expo­sició Remen­ces, la lluita per la lli­ber­tat, que, comis­sa­ri­ada per la lli­cen­ci­ada en història medi­e­val i pale­o­gra­fia i pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, Rosa Lluch, que es va doc­to­rar pre­ci­sa­ment amb una tesi titu­lada Els remen­ces de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV), es pot veure a Can Trona, a la Vall d’en Bas, un dels epi­cen­tres de la revolta.

Així doncs, els remen­ces han estat un exem­ple d’orga­nit­zació d’un col·lec­tiu mal­trac­tat que va saber tro­bar el camí de millora per­so­nal, política, econòmica i social. Per això van ser citats i recor­dats en molts dis­cur­sos polítics de dife­rents ide­o­lo­gies durant el segle XIX i també, fins ara, són espe­ci­al­ment recor­dats per molts col·lec­tius en les seves deman­des econòmiques i soci­als. En l’expo­sició, s’hi poden veure, per exem­ple, piu­la­des al Twit­ter de per­so­nes de dife­rents ide­o­lo­gies que hi fan referència. Per citar només dos exem­ples, n’hi ha del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont, que recorda que el Lli­bre del sin­di­cat remença és l’únic docu­ment català del Memory of the World Regis­ter, i remarca que, a Amer, es va pro­duir un intent per solu­ci­o­nar el con­flicte. El peri­o­dista i escrip­tor Antoni Baños té una piu­lada on diu: “Remen­ces o senyors, aquesta és la dialèctica cata­lana.”

A més, els page­sos remen­ces for­men part de l’ima­gi­nari naci­o­nal. Són pro­ta­go­nis­tes de fires, con­tes, novel·les, rutes, equi­pa­ments i espais públics i, fins i tot, d’una de les cur­ses ciclo­tu­ris­tes més relle­vants del país, la Terra de Remen­ces, orga­nit­zada pel Club Ciclista Bas.

Un lle­gat medi­e­val, doncs, que ha con­fi­gu­rat la Cata­lu­nya vella i un espe­rit que s’ha man­tin­gut fins a l’actu­a­li­tat.

Geografia de la revolta remença i els seus protagonistes

Un dels atractius de l’exposició són els llocs rellevants dels fets remences. Així, doncs, detalla que la Vall d’en Bas, a l’època medieval, formava part del vescomtat de Bas i altres senyors petits, i el descriu com un territori de masos dispersos, la majoria remences. Hi ha documentat l’únic cas de cugucia del país, un dels mals usos, pel qual una dona va haver de pagar 3 florins d’Aragó per adulteri. De Sant Feliu de Pallerols, en destaca l’existència de molts veïns lliures pels privilegis i immunitat concedida pels senyors feudals, i documenta l’existència del molí Conqueta, on va viure el cabdill remença Francesc de Verntallat. Una de les peces clau del territori remença és el castell d’Hostoles, que va ser l’epicentre del conflicte bèl·lic. Ocupat el 1462 pels remences, va ser on es van organitzar les anomenades tropes de muntanya. Verntallat va ser nomenat vescomte d’Hostoles i senyor del castell després de la primera revolta, però no es va poder estalviar ser expulsat pels remences en la segona. I, finalment, parla d’Amer, punt clau també, perquè el 1485 representants remences de tot Catalunya es van reunir amb el representat reial per trobar una sortida al conflicte violent i van acordar que el rei, Ferran II, en fos l’àrbitre.

Els remences tenen noms propis, tot i que una de les conclusions de l’exposició és que es tractava d’un col·lectiu heterogeni, amb diverses capacitats econòmiques i socials, i que només una minoria va beneficiar-se de la resolució del conflicte. D’entre els personatges més importants destaca Francesc de Verntallat, un pagès lliure del Mallol, que es va casar amb Joana Noguer de Batet de la Serra, ella sí, remença.

La idea de l’exposició va sorgir arran de la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas amb el Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UdG. I també hi han col·laborat l’Ajuntament de les Planes, el de Sant Feliu i el d’Amer i el Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG. D’aquesta manera l’exposició incorpora microhistòries de cadascuna de les localitats participants, on itinerarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.