Música

crònica

música

Un concert únic

Durant l’última dècada, Els Amics de les Arts ha estat un grup ínti­ma­ment lli­gat al Fes­ti­val de Cap Roig i, més con­cre­ta­ment, a la seva actual direcció: el lla­vors quar­tet hi va actuar per pri­mera vegada el 2012, el pri­mer any que el fes­ti­val estava orga­nit­zat per Clip­per’s, i aquell con­cert –amb La Iaia com a telo­ners– va ser un bon símptoma de la volun­tat del nou direc­tor de Cap Roig, Juli Guiu, d’apos­tar pel nou pop-rock en català i atreure així un públic més jove al fes­ti­val. Els Amics van tor­nar a Cap Roig el 2014 i també el 2015, quan hi van cele­brar el seu desè ani­ver­sari com a grup acom­pa­nyats per la Vicens Martín Dream Big Band, en un con­cert del qual va que­dar com a tes­ti­moni el CD+DVD 10 anys. Van repe­tir esce­nari el 2017 per pre­sen­tar Un estrany poder i, diu­menge pas­sat, van rein­ci­dir-hi dins la gira d’El senyal que espe­ra­ves, ja com a trio, però un trio ampliat amb la secció rítmica habi­tual –Pol Cru­ells (baix) i Ramon Ara­gall (bate­ria)– i una nova secció de vents, amb la trom­peta de Gisela Ale­gret i el trombó de Maria Astallé, que apor­ten també veus i dina­misme al con­junt. “Per a nosal­tres, el de Cap Roig sem­pre és un con­cert espe­cial, únic”, van dir, així que van deci­dir el caràcter excep­ci­o­nal de la nit recu­pe­rant per a aquest con­cert la balla­rina Idu Massa i la vio­lon­cel·lista Maria de Palol, que els havien acom­pa­nyat durant la gira acústica de l’any pas­sat, Els dies més dolços. Tot i que rara­ment eren tots alhora a l’esce­nari –el ball eteri de Massa es va reser­var per a alguns temes com ara El senyal que espe­ra­ves (ella ja apa­rei­xia en el vide­o­clip d’aquesta cançó), Loui­si­ana o els camps de cotó, Reyk­javík i, ja en els bisos, Et vaig dir, un altre tema de l’últim disc–, al final eren nou a sobre de l’esce­nari i, amb Maria de Palol notòria­ment emba­ras­sada, gai­rebé deu.

El con­cert es va obrir poc després de les 10 de la nit igual que comença el disc El senyal que espe­ra­ves, amb No vam saber tor­nar i el tema que li dona títol. En total, van sonar set temes del nou disc, entre ells la potent Kokoschka fent un tàndem infal·lible amb El meu cos: cançons que con­vi­den a ballar, encara que sigui sense moure’s gaire del lloc, per pre­venció, com si fos “el ball del rajol”. També hi va tenir una impor­tant presència el disc ante­rior, Un estrany poder (2017), del qual van sonar qua­tre peces, inclo­ses Les coses i El seu gran hit, on ara es mos­tren pari­ta­ris i can­vien “Heu vin­gut a robar-nos les dones” per “homes”, com en la versió fami­liar eren “pomes”. Per com­ple­tar un reper­tori de 18 cançons en gai­rebé una hora i tres quarts de con­cert, van recórrer a clàssics de la casa com ara Mon­si­eur Cous­teau, l’esmen­tada Loui­si­ana... –dedi­cada als bom­bers i a tota la gent que lluita con­tra els incen­dis, “un pro­blema molt gran del nos­tre petit país”–, Ja no ens passa i, com a bisos, 4-3-3 i una refor­mada Jean-Luc, amb Gisela Ale­gret i Joan Enric Bar­celó fent una diver­tida intro­ducció en què la nit de gresca que narra la cançó tras­llada el seu esce­nari a Cap Roig. També en la recta final va sonar No sé com t’ho fas, recent últim sin­gle del grup, per com­ple­tar una altra gran nit a Cap Roig, amb la banda sonant com­pacta i nítida, capaç d’emo­ci­o­nar i diver­tir a parts iguals –bri­llant, la cançó apa­rent­ment impro­vi­sada sobre en Gui­llem, el noi de la parada de mar­xan­datge–, en un espec­ta­cle únic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia