El peluix que estimaven els Dalí i García Lorca fa 110 anys

Durant un viatge a París el 1910, el notari Salvador Dalí i la seva dona, Felipa Domènech, van adquirir un osset de peluix de la casa alemanya Steiff per regalar-lo als seus fills a la tornada. Era un model de pelfa farcit de serradures, amb cames i braços articulats amb un sistema de filferro i cordills i uns ulls fosquíssims com de pensaments ocults, que Margarete Steiff havia dissenyat el 1902, en una versió encara rudimentària, i que aviat havia exportat a tot Europa i els estats Units, on el 1904 va rebre la medalla d’or de l’Exposició Universal de Saint Louis, durant la qual se’n van arribar a vendre 12.000 unitats.

Els nens Dalí de seguida el van adoptar com un membre més de la família: hi jugaven, el vestien, hi parlaven i li reservaven lloc a taula a l’hora dels àpats. El futur pintor tenia tot just sis anys, i la seva germana, Anna Maria, dos, però aquell joguet vingut d’un altre món, el món que Dalí conquistaria ben aviat, va sobreviure als anys d’infància i es va convertir en el còmplice més estimat dels dos germans ja adults, un amor que només podia comprendre i compartir una ànima sensible com la de Federico García Lorca, que fins i tot hi mantindria correspondència. L’Osset, deia en una carta a Anna Maria de la tardor de 1927, li havia enviat una postal advertint-lo que els dos germans l’havien quasi oblidat, però que ell no podia, “por la admiración que me tiene y por lo bien que lo he tratado”. En agraïment per la seva lleialtat, prometia enviar-li un bastó.

El poeta, que havia conegut el pintor a la Residencia de Estudiantes de Madrid, va venir per primera vegada a Figueres el 1925 convidat per Dalí, i de seguida es va sentit fascinat per la relació que havien establert els germans, entranyable i faceciosa, amb aquell peluix. A les seves memòries, Anna Maria Dalí explica que va ser García Lorca qui va batejat el nino amb el nom de Don Osito Marquina, per la retirada que, segons ell, tenia amb el dramaturg Eduard Marquina, un amic de la família que solia estiuejar a casa dels Pitxot. “Com que el teníem sempre amb nosaltres, surt en algunes fotografies d’aquella època”, explica la germana, que recorda com “Federico l’amagava sovint en els llocs més inversemblants, i el divertia veure’m buscar-lo inútilment pertot arreu”. A principis del 1927, García Lorca havia viatjat de Figueres a Cadaqués amb l’osset a coll per ensenyar a Anna Maria el primer exemplar del seu llibre Canciones, 1921-1924, però just abans d’arribar a casa dels Dalí a Es Llané, havia baixat del taxi perquè els seus amics tinguessin la impressió que el peluix havia anat tot sol a visitar-los, ben arrepapat al seient dels passatgers.

Aquell amic espellifat compleix ara 110 anys, i el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres ho commemora amb una exposició de petit format a partir de l’àlbum il·lustrat que li ha dedicat l’escriptor i investigador en literatura popular Joan Manuel Soldevilla, Don Osito. L’osset dels Dalí i de García Lorca, amb delicioses il·lustracions a base de collages de Zuzanna Celej. És un homenatge emocionant a una de les peces més singulars del museu pel vincle que van establir-hi, no només Dalí, la seva germana i García Lorca, sinó perquè encarna d’alguna manera tots els peluixos que han acompanyat els primers somnis de criatures de tot el món. A través de la història de Don Osito Marquina, narrada en format epistolar, l’exposició, oberta fins al 4 de setembre, i el llibre, editat per Juventud, testimonien els anys més dolços de la infància i joventut dels Dalí i el seu amic poeta.