Art

Rosa Aguiló torna a exposar a l’Hotel Llevant

Amb la seva obra l’establiment de Llafranc reprèn les mostres artístiques

El Plafó de la Blanca acull des de dissabte, quan es va inaugurar, una mostra artística molt especial de Rosa Aguiló. L’artista de Palafrugell torna a exposar a l’Hotel Llevant de Llafranc 24 anys després, fet que està en sintonia amb el gran propòsit de la iniciativa: recuperar l’esperit de l’antiga sala d’exposicions de l’Hotel Llevant amb artistes locals o vinculats a l’entorn. Aguiló guarda un gran record dels seus inicis i de Montserrat Turró, la gran impulsora d’un dels punts de trobada cultural més importants dels anys 80 i 90 de la Costa Brava. “Era propera, sensible, enèrgica i entusiasta. Notaves el seu desig d’art i la seva il·lusió era persistent. A més, et feia sentir com a casa”, recorda la pintora i il·lustradora.

Llicenciada en belles arts l’any 1988, Aguiló compagina la seva feina com a professora de dibuix i color a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot i el treball creatiu al taller de Palafrugell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda