La ‘literamúsica'

Pot­ser la pira­te­ria i el cibe­res­pai van matar la indústria del disc, però la música té més presència que mai en la vida diària. Qual­se­vol pàgina que es baixa d'inter­net pro­posa una banda sonora o una notícia pop, el You­tube ha dis­pa­rat la visita de vídeos d'artis­tes, amb la tele digi­tal tot­hom té accés a tres o qua­tre canals de clips i tots els mòbils sonen a cançons.

Fins i tot la lite­ra­tura va far­cida de música. La novel·la Retrum (La Galera), de Fran­cesc Mira­lles, inclou en les acci­ons dels per­so­nat­ges referències de Jim Mor­ri­son, Joy Divi­sion o The Clash, com a part de la des­cripció, per aju­dar a visu­a­lit­zar i a sen­tir el que suc­ce­eix. És evi­dent que el for­mat idoni de Retrum, per molt bonic que sigui en paper, seria en lli­bre electrònic. D'aquesta manera, amb els links cor­res­po­nents, es podria lle­gir el text amb la música que pro­posa l'autor, i la com­prensió de l'obra seria més com­pleta. O no estem dis­po­sats a accep­tar amb natu­ra­li­tat la lite­ramúsica?

De tota manera, us pro­poso anar més enllà. Crec que una lec­tura fantàstica per a aquest estiu és El com­po­si­tor de tor­men­tas (Plaza & Janés), d'Andrés Pas­cual. L'escrip­tor de la Rioja, autor del best­se­ller El guardián de la flor de loto, ens pro­posa la història d'un geni com­po­si­tor que som­nia tocar amb l'orques­tra de la cort de Lluís XIV. Per acon­se­guir-ho, la seva missió és trans­criure la melo­dia de l'ànima. Algú sap com des­criure-la? Aquest és un dels punts bri­llants d'Andrés Pas­cual. Ha cons­truït una entre­tin­guda novel·la plena de música on només el lec­tor és capaç de posar-li els acords que reque­reix. Així, és impos­si­ble que ningú pugui repe­tir la lec­tura de l'altre.