Cultura

Crítica

teatre

Aire fresc

En la proposta que es pot veure al Lliure de Gràcia aquests dies topa la memòria amb la vista: l’art és efímer i la memòria, capriciosa. Per això, quasi deu anys després de l’estrena, la peça recobra nous significats. És un fet determinant que no actuïn Blai i Camille. Aquesta transmissió, podríem dir que beneficia la peça, perquè la desenganxa dels prejudicis del 2012. Julien Cassier, Marlène Rostaing i el gos Patchouka ressegueixen les traces marcades, però ens deslliura de la trajectòria dels dos creadors. Quan es va presentar Mazùt, Blai era el fill artista d’en Tortell Poltrona, que ja havia ensenyat el seu solo incipient Ï, i que ara feia un pas més cap a un art total. De Camille, encara ho havíem de saber tot (a Ï hi intervenia des de fora l’escena). Ara l’obra queda molt més compensada. I ensenya, en brut, en cru, en verd, elements carismàtics de Baró d’Evel. Com, sobretot, el joc amb la veu de l’actriu. I la creació d’uns personatges blancs que busquen, que sobreviuen, que s’interroguen, que es reconcilien amb si mateixos. I que es deixen endur per la intuïció i pels raigs de pintura que tenyeixen el quadre final.

Costa enquadrar-la dins d’una peça de circ tot i que es desenvolupin exercicis d’acrobàcies de parella. Tampoc s’encerta en parlar de dansa, tot i l’evident treball coreogràfic. No és un teatre de trama, però sí de personatges i de situació. És una pintura feta i destruïda, aparentment, a l’instant. L’aparició fantasmagòrica del gos mostra la voluntat en l’aleatorietat. Caminar per un camí inestable, com les primeres passes del cavall, o la incapacitat d’ordenar l’escriptori. Mentrestant, a fora plou i complica la feina per una orquestra de goteres dins de l’estudi que cal anar tapant amb cubells i gots. Ressonen com una peça minimalista musical en un ballet divertidament vulnerable. Aquest treball que fixa reflexions de la sala d’assaig sobre la mateixa peça, destil·larà, anys més tard, retalls com Le sort du dedans, Bèsties, (un altre cop el duet despullat, ara amb un corb) i, finalment, Falaise. Julien i Marlène són els Blai i Camille del 2012, de bell i de nou: aire fresc.

Mazùt
Companyia: Baró d’Evel
Dimecres, 29 de desembre (fins al 16 de gener) al T. Lliure de Gràcia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

música

Plaça a Sants per als germans Fortuny de la Dharma

barcelona

El Museu de la Vida Rural acull una mostra sobre la feina de cures de les dones

l’espluga del francilí
Patrimoni
Una joia de l’art català emigrat

El clon del panteó dels comtes d’Urgell

os de balaguer

Música al cor de Baetulo

BADALONA

Un Earle a Dalt la Vila

BARCELONA

El Cornamusam d’Olot recupera el concurs de composició

OLOT

Trini Tinturé guanya el premi del Saló del Còmic

barcelona

Sisè àlbum dels Buhos: més electrònica i menys vent

barcelona

El món poètic de Plensa dialoga amb Gaudí

barcelona