‘Kitsch III Directe’: 30 anys
L’any passat es va commemorar el 30è aniversari del Ben endins de Sopa de Cabra: una celebració que ha agafat el grup molt actiu i amb el suport logístic i discogràfic necessari per reivindicar, amb una gira i una reedició ampliada, la vigència d’aquell disc doble, amb tres cares gravades en directe en dos concerts a la sala Zeleste de Barcelona, l’actual Razzmatazz. En aquella època, el disc en directe era encara una tradició molt arrelada en el món del rock i, a l’escena catalana, en van aparèixer uns quants en poc temps: el 1992, ara farà trenta anys, es van publicar Al Palau Sant Jordi, de Sangtraït, òbviament gravat durant el celebre concert del 14 de juny del 1991 amb Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït; i Kitsch III Directe, el doble que el grup banyolí Kitsch va enregistrar també a Zeleste, el 21 de febrer del 1992. La sala barcelonina es va omplir aquella nit amb unes 1.500 persones, entre les quals hi havia una notable representació de seguidors banyolins, i el concert va ser tan intens com extens, inclosos uns llargs bisos que van culminar amb una impetuosa versió d’Autosuficiencia, de Parálisis Permanente.
Kitsch III Directe va ser publicat, com els dos primers discos del grup, per Audiovisuals de Sarrià, un segell on també van fer els seus primers passos Sau i Brams –la resta del seu catàleg, però, era sobretot cançó, sardana i havanera–, i que per a Kitsch va ser l’inici d’una llarga travessia del desert per diferents discogràfiques, fins arribar a la seva última etapa autogestionada. Com a mínim, amb Audiovisuals de Sarrià va aconseguir un parell de coses: una increïble portada de Lluís Güell per a Kitsch II, que en la versió de vinil és una genuïna obra d’art –convertida en puzle format per les portades dels quatre singles promocionals– i la gravació de Kitsch III Directe, tant en àudio com en vídeo gràcies a les càmeres de TV3, que ha quedat com el millor testimoni d’un grup amb un dels directes més enèrgics de la seva generació. El 1992, Kitsch eren els fundadors Lluís Costabella (veu i guitarra) i Joan Pairó (baix), més el guitarrista Xicu Vilanova i el bateria Bep Grabuleda. Trenta anys després, Kitsch continua posant ordre en la seva obra, al Santuari de Banyoles (“estem en coma”, diu en Lluís) i els que apreciem la seva música, fosca i intensa, encara esperem notícies seves, mentre es va apropant el seu 40è aniversari, que celebraran el 2025.
