Aquí hi ha roba estesa

Quan una parella conserva la química després de divuit anys és que la cosa funciona. Mar Gómez i Xavi Martínez són una mostra d'aquest enteniment que es trasllada en els passos a dos amb equilibris i suspensions acompanyades entre piruetes i alguns salts. En conjunt, el duet que comparteixen sota el títol de Dios menguante es tracta d'escenes sorgides d'una parella que provoca emocions fins i tot en la més prosaica quotidianitat.

La de Mar Gómez és de les poques companyies catalanes que ha optat per un llenguatge narratiu entre figures tècnicament clàssiques però enllaçades contemporàniament. En la producció que ara porten a la Villarroel ens narren la història d'un capellà i una dona de fort caràcter que s'enamoren mentre estenien la roba al terrat de casa seva. En els millors moments, l'espectacle adopta un to surrealista profund, com la imatge del braç que surt de la rentadora per tapar-li la boca a Mar Gómez. En els pitjors, l'humor seguit de la tragèdia fa un aiguabarreig sentimentalment confús.

L'escenografia de Joan Jorba reprodueix el terrat d'un edifici a la posta del sol, amb un decorat pessebrístic que lliga amb l'humor infantil de cops i caigudes que té l'inici de l'espectacle, però que fa una mala jugada al desenvolupament dramàtic posterior, restant credibilitat a unes sòlides interpretacions, tant des del punt de vista coreogràfic com teatral. No en va Mar Gómez va obtenir el premi Max a la millor intèrpret per aquesta obra i Xavi Martínez és un dels ballarins més complets que trobem entre les companyies locals. El que no queda clar, entre els murs de cartró pedra i la rentadora tramposa, és si riure o plorar amb el desenllaç fatídic de la història.