El llegat Giralt-Miracle, públic
El crític d’art Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944) ja té tot el seu llegat endreçat. Endreçadament públic, és a dir, “accessible a tothom”, diu. Des dels anys vuitanta ha anat fent donacions, i ahir va formalitzar l’última part que encara custodiava davant de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Són 30.000 llibres i 5.000 arxivadors d’art antic i modern que conservarà l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Les carpetes guarden, a més d’invitacions i catàlegs d’exposicions, valuosa correspondència amb els agents de l’art, de l’arquitectura i del disseny de referència de l’últim mig segle.
“Ara sí que al meu despatx ja no hi queda res. Està completament buit”, exclama Giralt-Miracle, sense ni un bri de nostàlgia. Tot el contrari: se sent orgullós que tota la seva vida en papers i obres d’art estigui repartida en una vintena d’institucions d’arreu del país, “perquè sempre he tingut visió de país”. També la va tenir com a primer cap dels Serveis d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura.
“No volia acabar als Encants, i tampoc volia ser un pes per a les meves filles. He distribuït tot el meu llegat d’una manera molt pensada.” El seu llegat que inclou també el dels seus avantpassats, principalment el del seu pare, el dissenyador gràfic Ricard Giralt Miracle. El lloc per al seu pare i alhora mestre el va tenir clar tot d’una: el Museu del Disseny. Per a les seves, de coses, sovint hi ha comptat el factor emocional per decidir-se. Al Museu de Valls el va escollir per dipositar-hi la seva col·lecció d’obres perquè té una excel·lent relació amb el seu director, Jordi París: “I perquè és un gran museu! Al Macba jo només seria una gota d’aigua. Al Museu de Valls, reforço els seus fons.”
