Joan Pericot evoca la Girona grisa i negra en unes memòries

És llegir les primeres línies d’Història de la meva infància (1907-1918), en la qual Joan Pericot descriu els seus primers anys de vida, que qualsevol lector interessat a saber més del passat hi queda immediatament atrapat. Perquè encara que l’arquitecte i decorador gironí –també conegut pel fet de ser un dels pioners de les havaneres a Calella de Palafrugell– parli de la seva família i fa un compendi d’aquella vida provinciana de principis del segle XX, les seves descripcions, consideracions i apreciacions d’aquella època grisa i negra ens transporten a aquella Girona, Torroella de Montgrí i Barcelona on tot pren color.

Les memòries de Joan Pericot i Garcia (Girona, 1907-1987), transcrites per les seves filles fa onze anys, les acaba de publicar l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a través de la nova col·lecció ICRPC Textos de l’editorial Documenta Universitaria. Com expliquen els editors, autors també de la introducció i les notes, Josep Clara i Joaquim Nadal, aquestes memòries que tenim entre mans són “un compendi, un destil·lat, de vida provinciana, per on desfila la quotidianitat més estricta i la rutina dels canvis estacionals només trencada per algun esdeveniment excepcional o per l’allitament inevitable i els tractaments convencionals dels moments de la malaltia amb alteració de les rutes escolars, les visites al metge, la dolça convalescència un cop superat el moment àlgid de subministrament dels preparats farmacèutics de l’època no sempre agradables d’ingerir”. Les seves acurades descripcions no fan més que oferir, com remarquen, una fotografia d’aquella època pretèrita.

La Girona de Joan Pericot amb prou feines arribava als 17.000 habitants. Era, com ressalten Clara i Nadal, “una ciutat molt conservadora, levítica, amb algunes minories culturalment compromeses amb la transformació i la modernització de la ciutat”. En els primers anys, l’autor explica els primers anys de la infantesa, concentrada en tres direccions: l’àmbit escolar i veïnal (al carrer Nord i al Grup Escolar), el gimnàs Balmes (situat a la Fontana d’Or) i a l’hospital militar (on el pare treballava). També, en una infantesa en què es passaven moltes hores al carrer, Pericot evoca les caminades per marges i rieres, boscos i turons “dels dolcíssims voltants de Girona” (Sant Daniel i Sant Gregori). Més endavant, explica el trasbals de traslladar-se a viure a Barcelona i, la llibertat que sentia als estius sobretot a l’univers de Torroella, a la casa de l’avi Genís. Els diversos mitjans de transport per al trasllat són també una lliçó d’ambientació saborosa en el context del primer decenni del segle XX.