Les ‘Veus’ de la casa natal de Dalí

Surt a con­curs

Ara es treu a con­curs el ser­vei d’exe­cució muse­ogràfica, coor­di­nació de mun­tatge i sub­mi­nis­tra­ment per a la imple­men­tació del pro­jecte muse­ogràfic de la casa natal, que inclou la pro­ducció dels con­tin­guts audi­o­vi­su­als; la pro­ducció, mun­tatge i ins­tal·lació dels ele­ments muse­ogràfics; el sub­mi­nis­tra­ment dels ele­ments muse­ogràfics i tec­nològics que con­for­men el pro­jecte, així com el sub­mi­nis­tra­ment i la ins­tal·lació del mobi­li­ari dels espais de recepció, botiga i espai de des­cans del ter­cer pis de l’edi­fici. El con­tracte es divi­deix en dos lots. Les empre­ses que hi volen aspi­rar tenen temps fins al dia 5 de maig per pre­sen­tar la seva oferta.

Amb el pro­jecte exe­cu­tiu, ja queda molt defi­nida com serà la visita a la casa natal de Sal­va­dor Dalí. Serà un recor­re­gut a través de les estan­ces amb un relat que reco­llirà el pen­sa­ment íntim i també públic de Dalí, de la seva vida i el seu entorn, com­ple­men­tat amb la mirada que altres per­so­nes tin­guin d’ell.

El relat res­se­gueix, d’una banda, el pen­sa­ment de Dalí i el seu viatge cap al seu inte­rior, i, d’una altra banda, es vol fer palesa la importància que Dalí té per a Figue­res i l’Empordà, i també la importància que suposa per a l’Empordà i Figue­res la figura de Dalí.

El fil con­duc­tor de la visita a la casa natal serà un diàleg inte­rior entre dues veus. D’una banda, la veu del mateix Dalí, for­mat per frag­ments dels seus pen­sa­ments, escrits, cites, entre­vis­tes i decla­ra­ci­ons. Es vol que el visi­tant es “deixi por­tar pel flux de la consciència de l’artista”, es diu en el pro­jecte muse­ogràfic que por­ten ara a con­curs per a la seva exe­cució. Flux de la consciència de l’artista, és a dir, pel que pensa, pel que recorda. A través d’ell s’han de des­co­brir les claus que el van con­ver­tir en la per­sona i el per­so­natge que va arri­bar a ser.

La veu nar­ra­dora

D’una altra banda, hi haurà una veu nar­ra­dora. Per acom­pa­nyar la veu de Dalí i faci­li­tar els reque­ri­ments d’idi­o­mes, cir­cu­lació, mobi­li­tat i ori­en­tació dins del cen­tre, hi haurà una locució que guiarà el visi­tant al llarg del recor­re­gut, i alhora per­metrà la inter­pel·lació amb el visi­tant pro­vo­cant la seva curi­o­si­tat o com­pli­ci­tat i, sobre­tot, aju­darà a expli­car allò que Dalí no pot expli­car en pri­mera per­sona, o tot allò que altres diuen d’ell.

El model de visita pre­vist en el pro­jecte és el de visita en codi de temps. Tot el recor­re­gut és una nar­ració amb diver­ses esce­nes. Dona­des les carac­terísti­ques dels espais, es creu que no fun­ci­o­na­ria un sis­tema en què els espais es bui­des­sin per sobre­pressió, segons tenen cal­cu­lat els dis­se­nya­dors del pro­jecte. Per això la visita està regida per un codi de temps i guiada mit­jançant dis­po­si­tius d’audi­o­guia per a cada visi­tant. Es con­si­dera que aquest model de visita per­metrà dosi­fi­car el pas dels visi­tants pels diver­sos àmbits mit­jançant el con­trol tem­po­ral en esce­nes dels audi­o­vi­su­als i locu­ci­ons que s’hi desen­vo­lu­pen. La visita té una durada d’una hora, més el temps d’estada a la ter­cera planta i al mira­dor del ter­rat que es pren­gui el visi­tant. Es cal­cula que el recor­re­gut es faria en grups petits de 10 a 15 per­so­nes. La visita es pre­veu que es farà amb dis­po­si­tius d’auto­guia que per­me­tin la immersió total en els con­tin­guts de manera automàtica i la con­vivència de grups hete­ro­ge­nis lingüísti­ca­ment.

Uns grans ulls

A la façana es pre­ve­uen uns ele­ments iden­ti­fi­ca­tius i de reclam als tres bal­cons que donen al car­rer Narcís Mon­tu­riol. Es tracta d’uns grans ulls de Dalí, rea­lit­zats amb unes grans pan­ta­lles gràfiques, amb volun­tat de fer la sen­sació que la casa és habi­tada.

L’accés a la casa natal es farà per la porta del casal de l’esquerra. D’entrada s’anirà al vestíbul, on hi haurà la recepció i la botiga. Mirant la façana que dona al car­rer Mon­tu­riol, a la dreta, s’hi ins­tal·larà un cali­dos­copi que es podrà veure a través del vidre des de fora. Es tracta d’una pan­ta­lla cen­tral i una estruc­tura emmi­ra­llada que mul­ti­plica en mil frag­ments les dife­rents face­tes de l’artista. Es tracta d’un recurs vistós per atraure l’atenció del via­nant.

A la planta baixa hi haurà la sala d’expo­si­ci­ons tem­po­rals de petit for­mat. Es pre­veu fer-hi tem­po­rals dedi­ca­des a peces de Dalí. En la mateixa planta hi haurà una sala audi­o­vi­sual. S’hi faran pro­jec­ci­ons de gran for­mat, amb la recre­ació del des­patx del notari, amb una gran taula i una pres­tat­ge­ria al fons, amb un holo­grama pro­jec­tat sobre vidre que mos­trarà el notari (el pare de Dalí) asse­gut a la cadira. És el lloc on es donarà la ben­vin­guda als visi­tants, s’intro­duirà la Figue­res de prin­ci­pis de segle XX, es pre­sen­tarà els pares de Dalí i se situarà la figura del notari Sal­va­dor Dalí Cusí en la vida figue­renca de l’època.

El recor­re­gut con­ti­nuarà per l’escala inte­rior, que va des de la planta baixa i fins a la segona planta. Al forat d’escala, hi haurà un ele­ment totèmic i esce­nogràfic que simula un atra­pa­mos­ques gegant de paper, tacat de mel, i amb repro­duc­ci­ons de mos­ques engan­xa­des. És un espai que ofe­rirà al visi­tant la cro­no­lo­gia de fets des­ta­cats en la vida de Dalí.

El visi­tant s’atu­rarà a l’entre­sol. A terra, les for­mi­gues dali­ni­a­nes con­dui­ran el visi­tant i mar­ca­ran l’iti­ne­rari. La pri­mera pro­jecció audi­o­vi­sual amb mapatge situarà el visi­tant a la casa, l’edi­fici, l’arqui­tecte que la va fer aixe­car, es fa enten­dre la con­nexió de la nota­ria amb el pis de l’entre­sol i situ­ant el visi­tant al veïnat.

On va néixer el geni

El següent pas con­du­eix a l’habi­tació on neix Dalí, amb una entrada que simu­larà un armari camu­flat a la paret i amb uns efec­tes sonors que simu­la­ran el plor d’un nen. És el prin­cipi de la història. El Dalí nadó. En aquest ins­tant ja no és només qüestió de la veu guia. Apa­reix també la veu de Dalí. A par­tir d’ara, s’alter­na­ran.

Des de l’habi­tació on va néixer Dalí s’acce­deix a una estança on es faran unes pro­jec­ci­ons que per­me­tran conèixer l’entorn fami­liar amb retrats dels més pro­pers: la mai­na­dera, la tieta Cata­lina Domènech, l’àvia Maria Anna Fer­rer, el pare, la mare –Felipa Domènech–, el germà mort i la ger­mana –Anna Maria.

S’intro­duirà en aquest entorn l’espai fami­liar, es pre­sen­tarà qui va ser cadascú, com van influ­en­ciar Dalí i com ell els va pin­tar. Es posarà a lloc cadascú i se li atri­buirà el rol fami­liar que va tenir en l’època. Es tindrà una espe­cial atenció a la ger­mana, Anna Maria. D’ella, se’n mos­tra­ran molts més qua­dres que de la resta i s’expli­carà la relació clau que va tenir amb Dalí, essent com va ser la seva pri­mera mussa, con­fi­dent i mar­xant.

En els espais que donen a fora, es cons­truirà una imatge len­ti­cu­lar de gran for­mat. Es vol evo­car la gale­ria com un espai “ple de vida i de con­tacte amb l’exte­rior”. Emmar­cant les esce­nes del men­ja­dor, els por­ti­cons dels bal­cons dei­xa­ran entre­veure la gale­ria exte­rior, on s’intu­eix la fron­do­si­tat dels pro­pers jar­dins de la Mar­quesa.

La cuina, un racó més

La cuina, un espai petit i reco­llit, estarà guar­nit amb attrezzo d’estris de cuina que bus­ca­ran donar vida a aquest petit espai. També es jugarà amb llums en un espai íntim com el bany, un detall més de pas­sada per al visi­tant.

La gale­ria serà un altre espai enri­quit amb objec­tes que per­me­tran evo­car la vida que s’hi feia (taula rodona petita amb un mapatge mos­trant el con­tin­gut que hau­ria tin­gut en les diver­ses esce­nes que es des­cri­uen: vai­xe­lla a punt per a un bere­nar, les pas­tes i el cafè i jogui­nes d’infants); els pri­mers dibui­xos sobre la taula o les con­ver­ses que Dalí escol­tava de petit. La següent estança es tro­barà plena de qua­dres amb foto­gra­fies de dife­rents mides i estils. S’hi conei­xe­ran altres fami­li­ars: el tarannà dels altres fami­li­ars, avant­pas­sats i con­tem­po­ra­nis que van ser pre­sents en la vida de Dalí, com ara els avis paterns, Teresa Cusí i Galo Dalí; Rafael Dalí, l’oncle patern, i Con­xita Pas­cual, la tieta. També Mont­ser­rat Dalí, la cosina, i d’altres. També es tro­barà una estança en aquesta planta que evo­carà l’escola, el bat­xi­lle­rat, l’escola de dibuix i la influència sobre el jove Dalí.

El Dalí nen i el Dalí ado­les­cent són a la pri­mera parada del pri­mer pis. De nou les for­mi­gues mar­ca­ran la direcció en aquest replà. El rebe­dor d’aquesta planta recull el bagatge del Dalí abans de Madrid. Tot allò que s’enduu de manera vital, els seus ídols i mites fins al moment, els seus som­nis i mal­sons. En la següent habi­tació es veu­ran unes male­tes il·lumi­na­des. L’audi­o­vi­sual por­tarà al relat l’estada a Madrid, amb la Real Aca­de­mia de Bellas Artes i la des­co­berta del Prado; la Resi­den­cia de Estu­di­an­tes i el seu paper com a estu­di­ant, l’amis­tat amb Lorca i amb Buñuel, i la pri­mera expo­sició a Bar­ce­lona. En la següent sala de la mateixa planta apa­reix per pri­mer cop Gala, que serà pre­sen­tada al visi­tant: el moment de la tro­bada, la cre­ació de la inti­mi­tat i la com­pli­ci­tat; el lli­gam de la vida de la pare­lla amb Port­lli­gat i Púbol. Un recor­re­gut que aju­darà a la fusió de les dues per­so­na­li­tats.

Es tro­barà també en aquesta planta una sala que voldrà enfon­dir el visi­tant en el pen­sa­ment científic i la mística. Serà la recre­ació d’una espècie de rebost, com una caixa forta on es desa la munició dels pen­sa­ments de Dalí. En aquest espai, des­co­brim totes les ins­pi­ra­ci­ons científiques de Dalí, les pre­gun­tes que el geni fa i com inter­preta les teo­ries que els grans científics li apor­ten en les seves cre­a­ci­ons.

El Dalí cali­doscòpic

Un gran cali­dos­copi for­mat per pan­ta­lla de pro­jecció i una gran estruc­tura emmi­ra­llada al sos­tre i al terra i als late­rals que mul­ti­plica la imatge en mil face­tes ser­vei­xen per endin­sar el visi­tant en el Dalí per­so­natge: la cara pública, el Dalí exa­ge­rat, el gran pro­vo­ca­dor, el per­so­natge dis­fres­sat, el Dalí tren­ca­dor. El relat es con­duirà en aquest espai des del Dalí íntim i fami­liar fins al per­so­natge mediàtic. El pro­jecte museístic el defi­neix com “el gran cali­dos­copi de les mil imat­ges del Dalí més públic”.

El Dalí a l’esce­nari es pro­jec­tarà en una sala d’aquesta mateixa pri­mera planta, on es repro­dui­ran car­rers enllaçats de París, Lon­dres i Nova York. És el racó on es farà conèixer les per­for­man­ces dali­ni­a­nes pro­jec­ta­des al món al cos­tat dels hap­pe­nings dali­ni­ans a l’Espa­nya fran­quista. En la pri­mera planta encara es guiarà el visi­tant també pel Dalí en el cinema, el tea­tre i la publi­ci­tat. Serà un espai reves­tit amb un pavi­ment de bit­llet de dòlar. És el racó per al Dalí de la cul­tura de mas­ses, el Dalí a Nova York, amb Dis­ney, Hitch­cock, Mae West i els ger­mans Marx. Ine­lu­di­ble­ment, el relat con­du­eix cap a Dalí com a estre­lla mediàtica. En una nova sala es veurà una repro­ducció de gran for­mat de la por­tada de la revista Time. És l’espai per a les por­ta­des que va donar Dalí a la premsa. Pri­mer és on es des­co­brirà com va con­ver­tir-se en un per­so­natge ple­na­ment mediàtic omplint por­ta­des i noti­ci­a­ris del món amb les seves cre­a­ci­ons, però també sim­ple­ment amb la seva presència i la seva capa­ci­tat d’uti­lit­zar els mit­jans de comu­ni­cació com volia.

Serà l’hora de pujar al pis supe­rior. Es deixa per al final el Dalí mite de l’Empordà. L’espai d’entrada tindrà el sos­tre de nit, i una repro­ducció d’una ploma d’escrip­tor gegant sim­bo­lit­zarà la lite­ra­tura al cen­tre de l’espai i els pen­sa­ments que s’han ins­pi­rat en l’Empordà. Amb la veu de Dalí de guia, la mirada pla­narà sobre els espais vis­cuts i visi­tats. De l’Empordà al món i del món a l’Empordà, de retorn. La ruta es fon en aquesta segona planta en els pai­sat­ges dali­ni­ans. La ruta arriba al final i es por­tarà fins a un espai, encara en la segona planta, on el visi­tant s’aco­mi­a­darà de les veus que l’han guiat.