Disputa per la foto més icònica de Cruyff

Una de les fotografies més icòniques de l’anomenat “gol impossible” que Johan Cruyff va marcar contra l’Atlètic de Madrid el 1973, atribuïda fins avui al reconegut fotoperiodista Horaci Seguí, va ser en realitat capturada pel seu germà petit, Rafa. Ha estat ell mateix qui ha batallat durant anys perquè se li reconegués l’autoria, aportant el testimoni del també fotògraf històric Antoni Campañà, present aquell dia a l’estadi, fins que ha aconseguit que el seu germà, avui amb 92 anys, admeti en una carta que la imatge no és seva. La fotografia captura el moment en què Cruyff, jugador del FC Barcelona, engalta la pilota en una rematada acrobàtica per batre per l’escaire el porter de l’Atlètic de Madrid, Miguel Reina, durant el partit que van jugar al Camp Nou el 22 de desembre de 1973. L’audàcia del jugador, interceptant la pilota a l’aire, va valer-li el sobrenom de “l’holandès volador”, en gran part gràcies a la fotografia que s’han estat disputant els germans Seguí.

De fet, les dues fotografies més conegudes d’aquell gol són les que s’atribueixen a Antoni Campañà i Horaci Seguí, agafades des d’angles oposats de la porteria: en la de Seguí s’hi veu Cruyff saltant de cara i l’expressió d’estupor del porter, i en la de Campañà, el davanter hi surt d’esquena. Quasi cinquanta anys després, la tenacitat de Rafa Seguí, que treballava aleshores a l’agència del seu germà, ha permès reconstruir la seqüència d’aquest document. Aquell dia, tots dos Seguí, a més de Campañà, formaven part de l’equip de reporters gràfics enviats al Camp Nou. El veterà Horaci Seguí, que proveïa a través de la seva agència clients com els diaris As i Marca i revistes com ara El Caso, Tele-Guia i Fotogramas, va agafar posició a la millor zona del camp, i va enviar el seu germà, dinou anys més petit, a la línia de fons, on se solien col·locar els fotoperiodistes més joves perquè hi havia pitjor llum, recorda Rafa Seguí, que va treballar per al germà entre els anys 1965 i 1974, abans de convertir-se també en un reconegut fotògraf esportiu. Va ser, de fet, el coordinador dels fotògrafs de la cita olímpica de Barcelona 92. En la carta enviada ara al seu germà, Horaci Seguí es justifica dient que estava convençut que era ell, el que s’havia situat a la zona de la línia de fons que dona a la Travessera de les Corts, i acaba reconeixent que la fotografia no és seva davant les proves aportades per Rafa Seguí a través del testimoni de Campañà. “Sempre havia pensat que la foto l’havia fet jo, ja que al camp em posava al costat oposat del fotògraf Nicolás González, i com que la seva fotografia era des de l’altre angle, estava convençut que l’havia fet jo”, defensa en la carta Horaci Seguí. El seu germà, en canvi, sosté una altra versió: “Tots els fotògrafs històrics, els més grans, sempre ocupaven la part esquerra de la porteria perquè era d’on venia la llum de tribuna. Els joves havíem d’anar a l’altre costat. En aquell moment érem quatre fotògrafs. Crec que hi havia un dels germans Pérez de Rozas, Antoni Campañà, jo i un fotògraf de Marca. No sé si els altres tenen la fotografia, però Campañà sí que la té.”

En els últims 49 anys, però, Horaci Seguí ha constat com el propietari de la imatge, que apareix amb la seva signatura tant a l’arxiu del FC Barcelona com en mitjans de comunicació, llibres i exposicions, com la que recentment va dedicar-li el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

“La foto és propietat seva perquè treballàvem junts i era un pacte laboral, però passa com amb els quadres: un pot tenir un Rembrandt i un Picasso, i n’és el propietari, però mai no serà ni Rembrandt ni Picasso”, ha argumentat Rafa Seguí a Efe. Les fonts properes a Horaci Seguí consultades per l’agència asseguren que el fotògraf “no té cap problema” a reconèixer l’autèntica autoria de la imatge. En la carta al germà, explica: “Érem un equip com els Pérez de Rozas o els Brangulí, i algunes fotografies és difícil saber qui les va fer. Recorda que signava com Seguí. Aquesta mateixa fotografia, en ser publicada per primera vegada, consta com ‘Germans Seguí’.” Els arguments no convencen del tot Rafa Seguí, que no descarta emprendre accions legals: “Ha mentit durant 49 anys, i que no digui que la demostració que li faig per escrit que Antoni Campañà i jo tenim la fotografia mil·lèsimes de segon l’un de l’altre, perquè jo des de l’any 1974 li vaig dient que aquesta fotografia és meva. I mai m’ha fet cas.”