Desequilibris, també en música
Dels 17,5 milions d’euros amb què el govern espanyol va regar a finals de l’any passat les institucions culturals amb motiu de la suposada cocapitalitat, un milió va recaure en L’Auditori i 1,1 milions, al Palau de la Música. El milió destinat a L’Auditori –un equipament amb finançament inexistent de Madrid en la darrera dècada– havia de servir de suport a la creació artística amb “nous cicles, encàrrecs i estrenes d’artistes espanyols i internacionals”. Al Palau de la Música, per la seva banda, la partida del 2021 va ser emprada per a les activitats de compositors en residència i cicles com els de Grans Veus i Òpera al Palau. Tot i aquesta subvenció d’1,1 milions i una altra igualment provinent del ministeri de 198.000 euros, les administracions catalanes –Generalitat (1,3 milions d’euros) i Ajuntament (441.000)– van continuar assumint la majoria del finançament públic del Palau l’any 2021.
Com la resta d’institucions beneficiades, però, per aquesta “capitalitat cultural” de Barcelona, el Palau i L’Auditori esperen que aquestes ajudes, a diferència del que va passar entre els anys 2006 i 2011, esdevinguin “estructurals” i no pas extraordinàries.
Més enllà del Palau i L’Auditori, però, les institucions musicals catalanes (cap altra de les quals ha estat beneficiària dels diners de la cocapitalitat), com en tants altres terrenys de la cultura, pateixen encara el desequilibri entre l’important paper que l’Estat juga a Madrid –seu, per exemple, de l’Auditorio Nacional de Música, amb les seves orquestres i cors, i del Centro Nacional de Difusón Musical– amb el que juga, malgrat tenir representació en consorcis, a Barcelona.
