Llibres

Una escriptora en ruta de promoció

De la foscor a la llum del ‘negre’

Tura Soler ha estirat més el fil de Susqueda amb pistes dels lectors

Si hi ha un feno­men lite­rari que viu un punt àlgid, aquest és, sens dubte, el de la novel·la negra. Els autors d’aquest gènere fa temps que se situen entre els més venuts i lle­gits al llarg de l’any i, con­cre­ta­ment pel que fa als de casa nos­tra, s’han vist reva­lo­rats i han esde­vin­gut més mediàtics arran de l’èxit de pro­gra­mes tele­vi­sius, radiofònics i pòdcasts com ara Crims. D’aquí el sor­gi­ment d’un cir­cuit d’incomp­ta­bles fires literàries en què el noir es fa notar.

Una autora que hi acaba de desem­bar­car i viu inten­sa­ment aquest feno­men és la vete­rana peri­o­dista Tura Soler, cap de la secció de suc­ces­sos i inves­ti­gació d’aquest diari, que amb el seu lli­bre El pantà maleït –novel·la cen­trada en el cas del crim del pantà de Sus­queda– s’ha fet un tip –i encara con­ti­nua– de ven­dre i pro­mo­ci­o­nar el seu lli­bre, situat entre els més venuts a Cata­lu­nya, ja des del pri­mer dia que es va posar a la venda, l’any pas­sat.

Explica que des de mit­jan novem­bre fins ara no ha estat ni una set­mana que no hagi anat a un fes­ti­val o a una pre­sen­tació del lli­bre. Per aquest motiu agra­eix el fet que amb altres autors que va conei­xent i es va tro­bant tot sovint –com és el cas de Sebastià Ben­nas­sar o l’Anna Maria Vila­llonga– for­men ja “una gran família”. I per a ella, com a nova que és en aquest món lite­rari –“jo que vinc del camp periodístic”–, això és “molt maco”, afe­geix.

“És evi­dent que per pro­mo­ci­o­nar un lli­bre d’aques­tes carac­terísti­ques i del gènere, aquests fes­ti­vals i fires són ide­als”, con­firma. A Tiana Negra, sense anar gaire lluny, explica que es va aca­bar la pila de lli­bres quan encara fal­tava un dia de cele­bració del fes­ti­val. Soler des­taca que no només els fes­ti­vals con­sa­grats, sinó també els que encara no ho són, com el de la Ceba Negra de Figue­res o el de Tara­dell, han resul­tat ser experiències fantàsti­ques, “sobre­tot perquè en tots pots interac­tuar amb els lec­tors: la gent pot par­lar amb tu, et plan­teja pre­gun­tes i con­sulta dub­tes... Fins al punt que també apor­ten dades per on con­ti­nuar esti­rant el fil del cas, que encara està obert.” I és que Tura Soler con­ti­nua inves­ti­gant, i gràcies a apor­ta­ci­ons dels lec­tors ha escrit nous arti­cles, alguns tan des­ta­cats com el de la tomba tro­bada , el del rellotge del cam­pa­nar o el dels nois valle­sans amb pro­ble­mes per tor­nar a casa . I altres que encara té pen­dents de publi­car i, qui sap?, si per escriure un segon lli­bre.

El cas és que, com repe­teix sem­pre, el seu lli­bre és “interac­tiu”. Fins al punt que també a les pre­sen­ta­ci­ons del lli­bre hi han vin­gut pro­ta­go­nis­tes que apa­rei­xen a les seves pla­nes.

De l’estigma a l’aura

Sobre si el mer­cat de la novel·la negra no dona per a més i està satu­rat, ella creu que no, que, si bé es viu un punt àlgid, per­du­rarà perquè sem­pre ha tin­gut l’interès del públic. “Abans els peri­o­dis­tes de la crònica negra teníem un cert estigma, però gràcies al feno­men de Crims se’ns ha valo­rat millor; encara que abans érem dels més lle­gits”, remarca. “Només cal veure les cues que es for­men perquè els sig­nem lli­bres. Això ha can­viat res­pecte d’anys enrere, en què als de poli­cial i suc­ces­sos ens mira­ven de reüll. Ara, en canvi, tenim una certa aura. En Car­les Porta no pot anar pel car­rer, del club de fans que té. A mi em passa anant a caçar bolets o pas­se­jant pels camins de ronda, que em diuen: ‘Mira, la que surt a Crims’. La tele fa això, t’iden­ti­fica, i segur que m’ha aju­dat per ven­dre millor el lli­bre.”

Soler, tan­ma­teix, sem­pre vol remar­car que ha pogut fer el lli­bre de Sus­queda perquè té el suport del diari El Punt Avui: “La Tura Soler sense el cognom d’El Punt Avui no seria pos­si­ble. Tinc una llarga tra­jectòria de més de trenta anys seguint casos de suc­ces­sos, i agra­eixo quan algun lec­tor em diu que fa anys que em lle­geix les cròniques del diari. Són lec­tors i lec­to­res que ara posen llum a la fos­cor del peri­o­dista, que solem viure a les trin­xe­res i a la penom­bra, i ara hem sor­tit al focus mediàtic.” Això i conèixer indrets on no havia estat mai, “com ara des­co­brir Car­de­deu, que amb tan sols 8.000 habi­tants té vuit lli­bre­ries!”.

Per demos­trar que no para, només cal veure com ahir, després de sig­nar lli­bres a la Lli­bre­ria 22 de Girona, al ves­pre va anar a pre­sen­tar el lli­bre a Llo­ret de Mar. Avui la podreu tro­bar al mig­dia al Palau Firal de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia