Alta volatilitat teatral

Des de fa setmanes, el sector escènic (principalment a Barcelona) està inquiet en veure la fredor de la platea. Hi ha més buits a platea que les temporades anteriors a la covid. Tothom assenyala diverses raons per a una situació que s’insinua sense donar dades. En aquest article, es fa un repàs de les dades que recull setmanalment Adetca (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) i que ha aconseguit aquest diari, de desembre a abril, i es procura fer una comparació també amb les temporades anteriors. L’any havia arrencat molt bé, tot i que l’aforament encara no era del 100%. Era tan prometedor que, per exemple l’equip de Cantando bajo la lluvia, al novembre, va decidir allargar la temporada, del febrer a l’abril, diu el seu productor Jordi Sellas. Es percep que la urgència per canviar de programa (per encabir els títols que van quedar als llimbs durant la temporada en què els teatres van estar tancats) no ha donat prou temps tampoc perquè floreixi el boca-orella habitual.

Tot i així, el Grec (que ja va demostrar que era possible programar cultura de forma segura el 2020) és el proper puntal per aixecar l’alegria a taquilla. En la primera setmana de venda de les entrades de Grec Ciutat (59.057 entrades disponibles) se n’havien venut el 48,1% (28.416), una xifra notable quan tothom diu que el ritme de prevenda és molt més fred, des del 20 de desembre. Són dades facilitades dilluns passat. Al desembre, al principi de la sisena onada, es va reduir l’aforament al 70%, es van multiplicar les anul·lacions de funcions per infeccions dels mateixos artistes i es va veure que la vacuna no era tan infal·lible davant de la variant òmicron –fet que va trencar més la tendència, possiblement.

Una altra dada per a l’esperança són les xifres de Luzia. Demà fa la darrera funció i ja s’han superat els 150.000 espectadors, segons fonts del Cirque du Soleil (van arrencar el 16 de març). De fet, podria ser una altra de les raons de la baixada de públic als espectacles més taquillers, com ara els musicals. Les dades de Cirque du Soleil no computen a Adetca i és evident que corresponen al mateix nínxol d’espectadors potencials. Des del Cirque, diuen que la prevenda (clau per a ells, que programen passat el Nadal per convertir-se en regals de Reis) va ser significativament fluixa. Però que va augmentar un 20% quan va arrencar la seva estada a l’Hospitalet: el públic va veure que hi havia garanties que no s’anul·laria.

L’impacte de la variant òmicron ha estat incomparable amb totes les altres dades. És un fet. La cinquena onada –com es veu al gràfic– va caure a mitjans Grec (en joves de 15 a 29 anys, que no és majoritari a les platees). La del Nadal, en canvi, va atrapar els menors de 15 anys (moltes famílies van desprogramar activitats perquè s’havien de confinar) i els de 30 a 49 anys i 50 a 59 (que sí que és un públic habitual) també van tenir una gran incidència. Va ser un cop psicològic: quan el sector esperava la retirada de les mascaretes a platea, va caure una reducció d’ocupació. Per Sellas, allò va provocar el tancament de la temporada, va aniquilar el que quedava, i ara toca salvar el que es pugui.

És inqüestionable que hi ha una baixada de públic aquesta temporada. Però està seguint una dinàmica similar a la dels darrers anys. El Cirque du Soleil no venia des del 2018 per aquelles dates també (no tenim la dada del nombre d’espectadors que va tenir Tòtem però probablement va ser una quantitat similar). Però els 150.000 espectadors d’aquest any sí que relativitzarien molt les xifres comparant-les amb les de les temporades 2019/20 i 2020/21. També en la comparació amb els gràfics, cal entendre que les altíssimes ocupacions de l’any passat (el marc del 2021 per sobre del 80%) responen al fet que l’aforament que es permetia als teatres era tan baix (del 50%) que un bon grapat de sessions penjaven el cartell de “no queden entrades” tot i tenir la platea mig buida. També és cert que la temporada no va començar amb ple al 100%, com ja reclamava Adetca.

‘La cultura és segura’

Una altra evidència comprovable és que totes les mesures dutes a terme tant a dalt de l’escenari com a la platea van resultar eficaces. No s’ha conegut cap brot d’infecció en cap teatre. Sí que és cert que hi ha hagut muntatges en què van haver d’anul·lar funcions (per exemple, en una setmana només es va poder fer una funció de Billy Elliot, segons les dades aconseguides d’Adetca). Per una altra banda, Jordi Sellas admet que Cantando bajo la lluvia, en què hi ha un repartiment de 25 actors, s’havia arribat a fer amb només 18 intèrprets. Si es baixava d’aquesta xifra s’havia d’anul·lar, com va passar puntualment. En tot cas, és lògic que els artistes es contagiessin en una dinàmica de la ciutat en què cada infectat en podia contagiar tres, de mitjana. El lloc més segur (fora del domicili) era el teatre, deien sovint els empresaris teatrals. I ha quedat demostrat.

Nostromo Live ha fet tres grans musicals amb Àngel Llàcer els últims anys: La jaula de las locas, La tienda de los horrores i Cantando... És interessant veure què va passar en cada un. Amb La jaula... (ara arrenca gira estatal) en el 2018/19 es va aconseguir un 80% d’ocupació al Tívoli: 180.000 espectadors. La tienda de los horrores, en canvi, es va quedar en el 53% al Coliseum: 75.000 espectadors en la temporada 2019/20. Però Sellas argumenta, com a causa de la menor afluència de públic, que va coincidir amb la reacció al carrer per la sentència de l’1-O. Com ha estat la temporada de Cantando...? Les xifres de la tardor eren molt bones i van caure notablement a partir del gener: Però la mitjana serà del 72% i de 175.000 espectadors.

En les 23 setmanes analitzades al gràfic (que corresponen al desembre del 2021 i als primers quatre mesos del 2022) s’han fet 6.344 funcions i hi ha hagut prop d’1,3 milions d’espectadors. Les assistències depenen de les obres –per exemple, La Villarroel és una de les sales que millors ocupacions està tenint històricament, gràcies a la comunió amb el públic a Les irresponsables i L’oreneta, principalment– i teatres.

El teatre és un art sensible a les convulsions socials. La invasió a Ucraïna (24 de febrer) ha augmentat l’encariment de la vida i obliga a revisar despeses. Ho ha notat el futbol, també el teatre. Hi ha sortida? Amb tota seguretat, és irrepetible aquesta coincidència.

La versió d’Adetca

La presidenta d’Adetca, Isabel Vidal, admetia ahir que hi ha una preocupació en el sector perquè hi ha “una davallada excessiva” respecte a altres temporades baixes d’anys anteriors. La situació que es produeix a Barcelona també es repeteix a la resta de Catalunya i l’Estat espanyol. Admeten “la desorientació” i volen recuperar el públic amb més campanyes i seduint-lo.Carla Rovira (@lacarlarovira) va fer una enquesta a Twitter sobre aquest tema fa uns dies. Van contestar-la 409 persones, el 76% de les quals eren espectadores habituals abans de la pandèmia. L’únic motiu que fixava el fre a platea era el preu (en un 52%). Ni la necessitat de recuperar aire lliure (78%), ni la crisi sanitària (93%) ni que la gent anés sense mascareta a la platea (91%) eren motius per haver afluixat la freqüència als teatres..