Altres

“Lliure i feminista”

Núria Guiu, el PEN Català, Jordi Casanovas, Rosa Fabregat i ‘Càntut. Cançons de tradició oral’ són els Premis Nacionals de Cultura 2022

Rosa Fabregat, de 89 anys, es va mostrar molt emocionada i va ser la més ovacionada

El Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i de les Arts (Conca) ha pro­cla­mat avui els Pre­mis Naci­o­nals de Cul­tura 2022 a l’audi­tori de la Fun­dació Miró, amb poc afo­ra­ment però amb un públic molt entu­si­asta. Els cinc guar­do­nats van ser la balla­rina i coreògrafa Núria Guiu Sagarra, l’asso­ci­ació d’escrip­tors PEN Català, el dra­ma­turg Jordi Casa­no­vas Güell, el pro­jecte cul­tu­ral Càntut. Cançons de tra­dició oral i la poeta i nar­ra­dora Rosa Fabre­gat, que, amb els assis­tents drets, va rebre l’ovació més sonada.

A l’acte de pro­cla­mació i lliu­ra­ment van assis­tir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, i el secre­tari gene­ral del Depar­ta­ment de Cul­tura, Jordi Foz, a més de tot de repre­sen­tants del sec­tor cul­tu­ral. També hi van ser pre­sents els mem­bres del ple­nari del Conca, que alhora és el jurat dels pre­mis, for­mat per Vinyet Panye­lla, Mar­ga­rida Tro­guet, Jordi Font, Jaume Ayats, Tània Safura Adam, Sal­va­dor Casals i Núria Iceta.

Aquests pre­mis han pas­sat per diver­ses fases, can­vis i evo­lu­ci­ons al llarg de la seva història, que va començar el 1932. A par­tir del 2020, el ple­nari del Conca va refor­mu­lar els Pre­mis Naci­o­nals de Cul­tura i ara se’n con­ce­dei­xen només cinc, a per­so­nes o enti­tats. En anys ante­ri­ors els guar­do­nats eren una dot­zena.

Núria Guiu Sagarra (Mollet del Vallès, 1985) ha estat pre­mi­ada “per la seva pro­posta de llen­guatge artístic i codi propi com a cre­a­dora on indaga com a coreògrafa la relació de la dansa amb l’entorn digi­tal, sem­pre amb una mirada soci­o­an­tro­pològica”. Va rebre el premi de mans de Cat­he­rine Allard, direc­tora d’IT Dansa. Guiu va dedi­car el premi “a totes les dones rela­ci­o­na­des amb el món de la dansa”.

El PEN Català ha estat pre­miat “pels seus cent anys de defensa con­ti­nu­ada de la lli­ber­tat d’expressió i de la lite­ra­tura i la llen­gua cata­la­nes”. El PEN Català és el ter­cer dels cen­tres cre­ats arreu del món a par­tir de la crida del PEN Club, nas­cut a Lon­dres el 1921, a crear una xarxa inter­na­ci­o­nal en defensa de la lliure cir­cu­lació d’idees i la lli­ber­tat d’expressió a tot el món.

La seva actual pre­si­denta, Àngels Gre­gori, va rebre el premi de mans de l’artista Joan Font­cu­berta. Gre­gori va fer un recor­re­gut per la història i els noms de l’asso­ci­ació.

El dra­ma­turg Jordi Casa­no­vas Güell (Vila­franca del Penedès, 1978) ha estat pre­miat “per la seva pro­posta de tea­tre docu­men­tal amb un com­po­nent social i polític que li ha permès denun­ciar aspec­tes de la nos­tra soci­e­tat que de manera habi­tual no tro­bem als esce­na­ris”.

Va rebre el premi de mans de la dra­ma­turga Cris­tina Cle­mente. Casa­no­vas va agrair el premi als seus pares i a la seva ger­mana. “Vaig plo­rar una bona estona quan em van dir per telèfon que rebria aquest guardó”, va con­fes­sar.

Càntut. Cançons de tra­dició oral ha estat guar­do­nat “per la vàlua del pro­jecte que recull i difon el patri­moni musi­cal de trans­missió oral de les comar­ques giro­ni­nes, amb una clara vocació inter­ge­ne­ra­ci­o­nal i de donar valor a la tra­dició apro­pant-la a l’actu­a­li­tat, i també per l’encert en la inno­vació i la capa­ci­tat de pro­jecció d’un aspecte sovint menys­tin­gut de la cul­tura”.

El pro­jecte Càntut. Cançons de tra­dició oral, que va néixer el 2012 impul­sat pel mes­tre banyolí Albert Mas­sip i per l’empresa cul­tu­ral Alter Siner­gies –repre­sen­tada a l’acte per Fran­cesc Vila­diu–, inclou tres ves­sants: el cançoner, amb més d’un miler i mig de cançons reco­lli­des per uns 200 caçadors de cançons i can­ta­des per per­so­nes grans; el fes­ti­val, que es du a terme durant la tar­dor a Cassà de la Selva, i les pro­duc­ci­ons, amb pro­jec­tes amb vida pròpia, que enlla­cen la tra­dició oral amb l’actu­a­li­tat.

Albert Mas­sip i Fran­cesc Vila­diu van rebre el premi de mans del folk­lo­rista Artur Blasco. “En part, també som el que can­tem i és moment de rei­vin­di­car el quilòmetre zero”, va afir­mar Mas­sip.

Rosa Fabre­gat (Cer­vera, 1933), Creu de Sant Jordi del 2017, ha estat pre­mi­ada “per la seva llarga tra­jectòria literària i de com­promís cul­tu­ral des que va començar a escriure quan tenia 14 anys”.

Rosa Fabre­gat, que va rebre el premi de mans de la poeta Laia Noguera, ha con­reat sobre­tot la poe­sia, però també la novel·la i l’assaig, des de llocs inno­va­dors per a la seva gene­ració, com ara la ciència-ficció i el femi­nisme. Molt emo­ci­o­nada i amb un dis­curs espon­tani, Fabre­gat va aca­bar el seu par­la­ment amb un potent i molt aplau­dit: “Visca Cata­lu­nya, lliure i femi­nista.”

El pre­si­dent Ara­gonès va cloure l’acte rei­vin­di­cant “l’auto­es­tima cul­tu­ral”. “Som un país petit, però cul­tu­ral­ment som molt grans.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia