El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) ha proclamat avui els Premis Nacionals de Cultura 2022 a l’auditori de la Fundació Miró, amb poc aforament però amb un públic molt entusiasta. Els cinc guardonats van ser la ballarina i coreògrafa Núria Guiu Sagarra, l’associació d’escriptors PEN Català, el dramaturg Jordi Casanovas Güell, el projecte cultural Càntut. Cançons de tradició oral i la poeta i narradora Rosa Fabregat, que, amb els assistents drets, va rebre l’ovació més sonada.

A l’acte de proclamació i lliurament van assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el secretari general del Departament de Cultura, Jordi Foz, a més de tot de representants del sector cultural. També hi van ser presents els membres del plenari del Conca, que alhora és el jurat dels premis, format per Vinyet Panyella, Margarida Troguet, Jordi Font, Jaume Ayats, Tània Safura Adam, Salvador Casals i Núria Iceta.

Aquests premis han passat per diverses fases, canvis i evolucions al llarg de la seva història, que va començar el 1932. A partir del 2020, el plenari del Conca va reformular els Premis Nacionals de Cultura i ara se’n concedeixen només cinc, a persones o entitats. En anys anteriors els guardonats eren una dotzena.

Núria Guiu Sagarra (Mollet del Vallès, 1985) ha estat premiada “per la seva proposta de llenguatge artístic i codi propi com a creadora on indaga com a coreògrafa la relació de la dansa amb l’entorn digital, sempre amb una mirada socioantropològica”. Va rebre el premi de mans de Catherine Allard, directora d’IT Dansa. Guiu va dedicar el premi “a totes les dones relacionades amb el món de la dansa”.

El PEN Català ha estat premiat “pels seus cent anys de defensa continuada de la llibertat d’expressió i de la literatura i la llengua catalanes”. El PEN Català és el tercer dels centres creats arreu del món a partir de la crida del PEN Club, nascut a Londres el 1921, a crear una xarxa internacional en defensa de la lliure circulació d’idees i la llibertat d’expressió a tot el món.

La seva actual presidenta, Àngels Gregori, va rebre el premi de mans de l’artista Joan Fontcuberta. Gregori va fer un recorregut per la història i els noms de l’associació.

El dramaturg Jordi Casanovas Güell (Vilafranca del Penedès, 1978) ha estat premiat “per la seva proposta de teatre documental amb un component social i polític que li ha permès denunciar aspectes de la nostra societat que de manera habitual no trobem als escenaris”.

Va rebre el premi de mans de la dramaturga Cristina Clemente. Casanovas va agrair el premi als seus pares i a la seva germana. “Vaig plorar una bona estona quan em van dir per telèfon que rebria aquest guardó”, va confessar.

Càntut. Cançons de tradició oral ha estat guardonat “per la vàlua del projecte que recull i difon el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines, amb una clara vocació intergeneracional i de donar valor a la tradició apropant-la a l’actualitat, i també per l’encert en la innovació i la capacitat de projecció d’un aspecte sovint menystingut de la cultura”.

El projecte Càntut. Cançons de tradició oral, que va néixer el 2012 impulsat pel mestre banyolí Albert Massip i per l’empresa cultural Alter Sinergies –representada a l’acte per Francesc Viladiu–, inclou tres vessants: el cançoner, amb més d’un miler i mig de cançons recollides per uns 200 caçadors de cançons i cantades per persones grans; el festival, que es du a terme durant la tardor a Cassà de la Selva, i les produccions, amb projectes amb vida pròpia, que enllacen la tradició oral amb l’actualitat.

Albert Massip i Francesc Viladiu van rebre el premi de mans del folklorista Artur Blasco. “En part, també som el que cantem i és moment de reivindicar el quilòmetre zero”, va afirmar Massip.

Rosa Fabregat (Cervera, 1933), Creu de Sant Jordi del 2017, ha estat premiada “per la seva llarga trajectòria literària i de compromís cultural des que va començar a escriure quan tenia 14 anys”.

Rosa Fabregat, que va rebre el premi de mans de la poeta Laia Noguera, ha conreat sobretot la poesia, però també la novel·la i l’assaig, des de llocs innovadors per a la seva generació, com ara la ciència-ficció i el feminisme. Molt emocionada i amb un discurs espontani, Fabregat va acabar el seu parlament amb un potent i molt aplaudit: “Visca Catalunya, lliure i feminista.”

El president Aragonès va cloure l’acte reivindicant “l’autoestima cultural”. “Som un país petit, però culturalment som molt grans.”