Crònica
guardons
Banyats per la llum del cinema
Perfundet omnia luce (tots es banyaran en la llum), diu un dels lemes escrits a les parets de l’impressionant paranimf de la Universitat de Barcelona, que va ser el marc ahir l’acte de nomenament dels nous membres d’honor de l’Acadèmia. I es pot dir que tant els guardonats com els que van glossar les seves figures van il·luminar els assistents amb les seves paraules, com ho han fet també amb la seves imatges. La fotògrafa Colita, els productors Isona Passola i Quique i Toni Camín, l’actor Fermí Reixach, la directora artística Bel·lo Torras, el director de fotografia Jaume Peracaula i Juan Ferrer, director de la desapareguda Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, van entrar a formar part d’una llista de membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català que ha distingit una setantena de persones.
Agustí Villaronga va glossar la figura d’Isona Passola: “Som com germans bessons, vàrem néixer el mateix dia, mes i any”, va revelar el director mallorquí, i la va definir com una dona generosa, dura i tossuda, en un parlament que va acabar amb un sentit “t’estim molt!”. Isona Passola va reivindicar una professió que ha donat “tant sentit” a la seva vida, que és “produir pel·lícules”. “Sota el glamur hi ha una lluita fortíssima per tirar endavant projectes”, va dir, i va reivindicar els seus vuit anys al capdavant de l’Acadèmia, des d’on denunciava, i ho va tornar a fer ahir, la poca presència del català i la fugida de talent per falta de feina.
Colita, que va ser glosada per l’actriu Serena Vergano (“mai l’he vista sense càmera”, assegura), va descriure la gent del cinema com “intel·ligent, guapa, i divertida”, i li va donar les gràcies per “tota la felicitat que ens han proporcionat a mi i al món sencer”. Presentat pel productor Paco Poch, l’actor Fermí Reixach va dir que, per a ell, “la feina d’actor és un privilegi”, i va recordar que “vaig començar a pujar a l’escenari als 12 anys i vaig pensar que era un somni”, que encara dura. Va recordar que va ser fundador o membre als inicis de Comediants, Els Joglars i el Teatre Lliure, i va estudiar a Nova York al mític Actor’s Studio, amb la mítica Stella Adler, la descobridora de Marlon Brando.
Parlar de Toni i Quique Camín és “parlar de la renovació de la mentalitat”, va afirmar Antonio Chavarrías, el seu soci a Ovideo TV. “La característica que ens definia és que ens atrevíem amb tot, ens arriscàvem; no penseu mai que és impossible”, van comentar en rebre el premi. Ho van demostrar amb fets: van produir films com Jamón, jamón, publicitat premiada a Canes, les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona...
La directora d’art Bel·lo Torras va ser glossada en vers per Ventura Pons, amb qui va treballar en una vintena de pel·lícules,. El director va acabar la intervenció cridant “visca tots els que feu cinema en català i visca Catalunya lliure”. Bel·lo Torras va agrair el premi “en nom de moltes dones que han fet molta feina i són anònimes, no han rebut mai cap reconeixement”.
El director de fotografia Jaume Peracaula és, segons la presentació que en va fer l’actriu Núria Prims, “un referent personal, professional, ètic i humanístic per a molta gent”. Ahir va proposar a l’acadèmia i a les associacions professionals que “es facin llistes de candidats meritoris amb gent que té talent i no té diners per fer estudis cinematogràfics”. Juan Ferrer va definir la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, que va dirigir durant 25 anys, com “un pont de cultures entre Llatinoamèrica i Catalunya, en les dues direccions”, i va lamentar que ja no se celebri. Quan es va decidir no fer més edicions, “no es va pensar en la gent”, es lamenta.