ESTRENES DE CINEMA
‘Lightyear’, història d’un heroi
Toy story (1995) va ser el primer llargmetratge animat per ordinador, la tècnica hegemònica avui en dia, i el primer gran èxit de Pixar. També va donar lloc a la saga més llarga de l’estudi i la que ha sabut mantenir el llistó de qualitat més alt. Tal com va demostrar El Padrí II el 1974, una seqüela no necessàriament ha de tenir menys qualitat que l’original. Després dels dos films dirigits per John Lasseter, el 1995 i el 1999, va trobar digníssims successors en Lee Unkrich (Toy story 3, 2010) i Josh Cooley (Toy story 4, 2019).
Avui arriba als cinemes Lightyear , també en versió doblada al català. Es tracta del cinquè film de l’univers de Toy story i el primer que dirigeix en solitari Angus MacLane, cineasta i animador format a Pixar que ja va codirigir Buscant la Dory (2016). Lightyear és un spin-off de la saga: agafa Buzz Lightyear, una de les joguines preferides del nen Andy, i el converteix en protagonista d’una història d’aventures espacials del futur amb ecos de diversos clàssics: Star Wars, Alien, 2001: una odissea de l’espai, Superman... No hi ha humans en aquesta història: s’anuncia com la pel·lícula preferida per Andy, que va inspirar la joguina que ja apareixia el 1995. L’any 3901, una nau amb colons hibernats s’atura al planeta T’Kani. Els guardians de l’espai Lightyear i Hawthorne s’enfronten a unes criatures que fan malbé la nau. En experimentar amb una font d’energia que els permeti viatjar per l’espai, Lightyear serà víctima de diversos salts en el temps.
Petó polèmic
Una breu escena col·lateral de la trama ha provocat una gran controvèrsia: Hawthorne, la companya de Lightyear, és lesbiana i fa un breu petó a la seva parella. Una quinzena de països asiàtics han prohibit el film perquè va en contra els preceptes de l’islam.
Polèmiques al marge, Lightyear ha estat la pel·lícula de la saga menys valorada per la crítica, amb una mitjana de 61 punts sobre 100 al portal Metascore. Les altres quatre van aconseguir entre 84 i 95 punts. La passió del nen protagonista, la melancolia i el to elegíac de comiat de la infantesa dels quatre primers films són emocions que semblen haver-se evaporat en prescindir de personatges humans. Les aventures s’imposen per golejada a les emocions a Lightyear
