Cultura
Dalí no s'acaba mai
Demà s'inaugura una exposició, a Londres, que posa en relació el cinema i Salvador Dalí
El projecte de fer una exposició sobre Dalí i el cinema fa uns anys que rondava pel cap de diverses persones com ara els estudiosos dalinians Matthew Gale i Dawn Ades. "Fa uns tres anys que la idea estava perduda en la boira", diu Gale, un dels comissaris de la mostra que ara s'obre a Londres. El nomenament de Vicent Todolí com a director de la Tate Modern va ser com la sortida del sol desplaçant la boira. L'exposició a Barcelona i Madrid Dalí i la cultura de masses els va proporcionar el darrer aval per materialitzar el projecte. Dalí i la ciència és un altre filó a estudiar, però no l'únic vidre a través del qual es pot mirar l'art de Salvador Dalí.
"Aquesta és la grandesa de Dalí: no s'acaba mai", explica Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Dalí. Els vincles entre les pintures de Dalí i les imatges en moviment de Luis Buñuel, Walt Disney, Alfred Hitchcock, els còmics Buster Keaton i Harry Langdon i fins i tot Charles Chaplin són evidents en aquest recorregut que inclou fragments molt coneguts de l'obra de Dalí, com ara el quadre Metamorfosi i curtmetratges de les roques, la platja i el mar de Cadaqués. Altres peces familiars són el telèfon llagosta i els rellotges desfent-se.
La cinquantena de quadres seleccionats semblen escenaris d'accions cinematogràfiques. "Les ombres que pinta ens anuncien que alguna cosa està a punt de passar, com en el cinema", explica Matthew Gale tot aturant-se davant del quadre El simulacre transparent de la falsa imatge, del 1938, que Dalí va pintar mentre col·laborava amb els germans Marx. L'obra, a primera vista, és una natura morta que cal mirar dues vegades per veure-la transformar-se en paisatge; mirant-la amb precisió apareix el cap de Gala en una roca sortint de l'escenari pictòric. És un quadre poc conegut d'un museu de Nova York, fet en colors suaus poc freqüents en aquest tipus d'obres.
La Tate Modern havia abandonat la tradicional estructura cronològica per presentar exposicions, però per a Dalí & Film ha tornat al mètode tradicional. Un centenar d'obres -més de la meitat pintures- omplen les sales de la quarta planta dedicada a les exposicions temporals de la Tate Modern. Les pel·lícules fetes amb Buñuel com Le chien andalou i L'âge d'or són les peces que justifiquen l'exposició, però hi ha documents poc difosos com els guions que va escriure Dalí per a pel·lícules que mai van arribar a fer-se. La sang catalana, escrit per Dalí en francès, és una d'aquestes aportacions documentals de la fundació de Figueres que gairebé es veu com una revelació del Dalí guionista davant escenes conegudes com l'esgarrifosa seqüència de l'ull tallat amb una navalla, que es repeteix en una de les sales de la mostra. En un altre lloc es projecta un curtmetratge de dos minuts, propietat de la Filmoteca de Catalunya, en el qual Buñuel filma el pare i la germana de Dalí en una saleta de l'aleshores gairebé inaccessible Cadaqués; una escena domèstica en què els protagonistes no són conscients de la transcendència que tindria aquella espontània filmació.
"La pintura de Dalí és un camp fèrtil per a interpretacions; aquesta exposició ha resultat tal com la preveia, encara que hi ha aspectes que no pensava que quedessin tan arrodonits com han quedat", explica Mathew Gale. Un retrat de Walt Disney i un altre de l'actor Lawrence Olivier evidencien la influència del cinema i de determinades persones en l'artista figuerenc. Estiuejant a Cadaqués, Dalí va descriure el poble de la Costa Brava com "el més bonic del món". Imatges del Cadaqués de Dalí, verge d'urbanisme i vehicles, es projecten en l'exposició. Un Cadaqués històric que avui ha desaparegut, adulterat per l'allau del turisme.
Dalí va definir Walt Disney com "l'americà surrealista" i tots dos van col·laborar en la pel·lícula Destino, l'any 1946, però no va arribar a bon port. La Disney va reconstruir el treball l'any 2004 i el va presentar dins de la mostra Dalí i la cultura de masses, però és una primícia a Londres. El quadre més obvi i emblemàtic és al final de la mostra: Rapsòdia moderna, una pintura de Dalí de 1957 d'una càmera de cine.
El pintor va estar a punt de morir ofegat a Londres l'any 1934, quan va donar una conferència a la New Burlington Gallery. Per emfasitzar el tema va vestir-se amb un escafandre de bus: Dalí perdia la respiració, el vidre s'entelava i quan el seu amic anglès Edward James va anar a obrir l'escafandre, la tanca no funcionava. Es va estendre el pànic; Gala cridava i el públic va espantar-se. Quan van obrir l'escafandre, Dalí estava gairebé desmaiat. Però va tornar a Londres. El 1938 hi va conèixer Sigmund Freud i allà va assabentar-se de la mort de Federico García Lorca.
L'exposició de la Tate, que viatjarà a Nova York, Los Angeles i Sant Petersburg (Florida), coincideix amb la d'Objectes surrealistes al Victoria & Albert Museum. I també coincideix amb tres projectes que volen portar la vida de Dalí al cinema. Peter O'Toole farà Goodbye Dalí; Johnny Depp serà Dalí a Dalí; i Al Pacino recrearà el pintor a Dalí & I. "El millor cinema és el que es pot percebre amb els ulls tancats", va dir Dalí.
"Aquesta és la grandesa de Dalí: no s'acaba mai", explica Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Dalí. Els vincles entre les pintures de Dalí i les imatges en moviment de Luis Buñuel, Walt Disney, Alfred Hitchcock, els còmics Buster Keaton i Harry Langdon i fins i tot Charles Chaplin són evidents en aquest recorregut que inclou fragments molt coneguts de l'obra de Dalí, com ara el quadre Metamorfosi i curtmetratges de les roques, la platja i el mar de Cadaqués. Altres peces familiars són el telèfon llagosta i els rellotges desfent-se.
La cinquantena de quadres seleccionats semblen escenaris d'accions cinematogràfiques. "Les ombres que pinta ens anuncien que alguna cosa està a punt de passar, com en el cinema", explica Matthew Gale tot aturant-se davant del quadre El simulacre transparent de la falsa imatge, del 1938, que Dalí va pintar mentre col·laborava amb els germans Marx. L'obra, a primera vista, és una natura morta que cal mirar dues vegades per veure-la transformar-se en paisatge; mirant-la amb precisió apareix el cap de Gala en una roca sortint de l'escenari pictòric. És un quadre poc conegut d'un museu de Nova York, fet en colors suaus poc freqüents en aquest tipus d'obres.
La Tate Modern havia abandonat la tradicional estructura cronològica per presentar exposicions, però per a Dalí & Film ha tornat al mètode tradicional. Un centenar d'obres -més de la meitat pintures- omplen les sales de la quarta planta dedicada a les exposicions temporals de la Tate Modern. Les pel·lícules fetes amb Buñuel com Le chien andalou i L'âge d'or són les peces que justifiquen l'exposició, però hi ha documents poc difosos com els guions que va escriure Dalí per a pel·lícules que mai van arribar a fer-se. La sang catalana, escrit per Dalí en francès, és una d'aquestes aportacions documentals de la fundació de Figueres que gairebé es veu com una revelació del Dalí guionista davant escenes conegudes com l'esgarrifosa seqüència de l'ull tallat amb una navalla, que es repeteix en una de les sales de la mostra. En un altre lloc es projecta un curtmetratge de dos minuts, propietat de la Filmoteca de Catalunya, en el qual Buñuel filma el pare i la germana de Dalí en una saleta de l'aleshores gairebé inaccessible Cadaqués; una escena domèstica en què els protagonistes no són conscients de la transcendència que tindria aquella espontània filmació.
"La pintura de Dalí és un camp fèrtil per a interpretacions; aquesta exposició ha resultat tal com la preveia, encara que hi ha aspectes que no pensava que quedessin tan arrodonits com han quedat", explica Mathew Gale. Un retrat de Walt Disney i un altre de l'actor Lawrence Olivier evidencien la influència del cinema i de determinades persones en l'artista figuerenc. Estiuejant a Cadaqués, Dalí va descriure el poble de la Costa Brava com "el més bonic del món". Imatges del Cadaqués de Dalí, verge d'urbanisme i vehicles, es projecten en l'exposició. Un Cadaqués històric que avui ha desaparegut, adulterat per l'allau del turisme.
Dalí va definir Walt Disney com "l'americà surrealista" i tots dos van col·laborar en la pel·lícula Destino, l'any 1946, però no va arribar a bon port. La Disney va reconstruir el treball l'any 2004 i el va presentar dins de la mostra Dalí i la cultura de masses, però és una primícia a Londres. El quadre més obvi i emblemàtic és al final de la mostra: Rapsòdia moderna, una pintura de Dalí de 1957 d'una càmera de cine.
El pintor va estar a punt de morir ofegat a Londres l'any 1934, quan va donar una conferència a la New Burlington Gallery. Per emfasitzar el tema va vestir-se amb un escafandre de bus: Dalí perdia la respiració, el vidre s'entelava i quan el seu amic anglès Edward James va anar a obrir l'escafandre, la tanca no funcionava. Es va estendre el pànic; Gala cridava i el públic va espantar-se. Quan van obrir l'escafandre, Dalí estava gairebé desmaiat. Però va tornar a Londres. El 1938 hi va conèixer Sigmund Freud i allà va assabentar-se de la mort de Federico García Lorca.
L'exposició de la Tate, que viatjarà a Nova York, Los Angeles i Sant Petersburg (Florida), coincideix amb la d'Objectes surrealistes al Victoria & Albert Museum. I també coincideix amb tres projectes que volen portar la vida de Dalí al cinema. Peter O'Toole farà Goodbye Dalí; Johnny Depp serà Dalí a Dalí; i Al Pacino recrearà el pintor a Dalí & I. "El millor cinema és el que es pot percebre amb els ulls tancats", va dir Dalí.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.