El rampell de la rumba

Si alguna sensació va quedar clara en la presentació de Chakapum!, el musical rumbero, és que aquest ritme escampa felicitat. Litus (Carlos Ruiz Bosch), vinculat als lateshows d’El Terrat i ànima del Lehman trilogy aplaudit a Madrid i que es va veure puntualment a Barcelona, recorda llargues sobretaules familiars improvisant repertori. Aquesta concert musical compta amb vuit actors i músics que alternen tots els papers de l’auca interpretativa. Aquesta producció d’El Terrat (que celebra el desè aniversari de la secció teatral) es podrà veure al Tívoli, del 21 al 31 de juliol. Posteriorment, farà temporada, el mes d’agost, a Madrid i està plantejant una gira estatal per arrodonir temporada, posteriorment, a Barcelona. Toni Viñals (un contrastat actor de musicals juntament amb Mariona Castillo, que comparteixen repartiment) va definir Litus com el “Forrest Gump de la rumba”: assegut en un banc, va oferint bombons a la gent. I tothom els celebra.

La dramatúrgia de Joan Grau, feta a partir de les anècdotes que ha anat redactant el mateix Litus, fa un repàs per la rumba des dels anys cinquata. Com apunta Viñals, “Litus, com Forrest Gump, sempre hi era”. Sigui perquè ho va viure de primera mà o perquè li ho han explicat els seus pares o col·legues. La festa és constant. La música no s’atura en cap instant i ajuda a posar el coixí de les anècdotes personals i també de les diferents vicissituds d’un gènere que és català, amb les referències inequívoques de Gato Pérez i Peret i que, després d’unes dècades de prejudicis per l’ús que en va fer el franquisme, torna a respirar amb potència encomanadissa des dels Jocs Olímpics, amb Los Manolos.

Chakapum, dirigida per Xènia Reguant, que intercal·la audiovisual, canvis escenogràfics, situacions inverossímils i moltes sorpreses, és l’homenatge que fan els fans del gènere emparentat amb el món gitano que fusiona sense manies tot allò que aporti rampells de felicitat.