La violència sense fi de Cronenberg

Si El final de la violencia va suposar fa dos anys l’inici d’una fructífera col·laboració entre el director canadenc David Cronenberg i l’actor nord-americà Viggo Mortensen, ahir va quedar clar a Sant Sebastià que el títol d’aquella pel·lícula no era gens premonitori. Promesas del este (Eastern Promises), que a més d’inaugurar el certamen competirà per la Concha d’Or, té poques escenes de violència (només 5 minuts dels 100 que dura, remarca Cronenberg), però és una violència crua, realista, impactant.
Als cinc minuts d’arrencar el Festival, un mafiós rus mor a Londres degollat amb una navalla d’afaitar. “Si fas una pel·lícula de gàngsters –argumentava el director ahir, davant d’una audiència nombrosa i entusiasta–, lògicament abordes la violència. Vull que el públic vegi la realitat de la violència física; no estem parlant d’estadística sinó de com és realment un assassinat”.

Promesas del este està protagonitzat per Nikolai (Viggo Mortensen), membre d’un clan mafiós rus instal·lat a Londres, i per Anna (Naomi Watts, absent a Sant Sebastià), una comare que treballa en un hospital i assisteix el part d’una noia de 14 anys que mor després de donar a llum una nena. El diari personal d’aquesta noia posa Anna en contacte amb el grup mafiós.
Un Viggo Mortensen ben afaitat, vestit elegantment i amb els cabells curts pentinats enrere amb gomina (tot el contrari del personatge que el va fer famós, l’Àragorn d’El senyor dels anells), broda el seu paper en aquesta història que es mou més pels terrenys del drama i la tragèdia que del thriller; que assumeix una narrativa i uns plantejaments pròxims al cinema comercial, sense que això suposi una renúncia als principis i l’estil del cineasta.

Viggo Mortensen no va estalviar paraules d’elogi per a Cronenberg: “Cap dels seus personatges té una sola cara. És un bon observador de l’ésser humà i tots tenen moltes facetes i matisos, que et va desvelant a poc a poc”. No creu que Promesas del este sigui essencialment un film sobre la violència: “Té més a veure amb la caritat, amb la compassió, que sorgeix malgrat l’entorn brutal que envolta els personatges”. I conclou: “Com molts grans artistes, David Cronenberg no dóna respostes, més aviat ens explica una història que planteja preguntes”.