El part de Temporada Alta
El festival de tardor manté, amb 107 espectacles, la connexió internacional alhora que es reivindica com a pol de creació per a autories i direccions autòctones
Lupa, Jatahy o Korsunovas repeteixen; falta Rigola, present quinze vegades fins ara al festival
Fins a 107 espectacles s’han programat en la propera edició del Temporada Alta. El cartell manté el llistó amb direccions internacionals i creacions autòctones amb propostes contemporànies (sobre la vida quotidiana que eviten fer “sermons”, celebra Salvador Sunyer, el director del festival). El festival d’arts escèniques de tardor de Catalunya (referència al sud d’europa com Fira Tàrrega, una dècada més longeva) treballa amb previsió. I ja preveu quines necessitats tindrà Girona per mantenir-se al cim dels festivals europeus. Salvador Sunyer (que ja reclamava fa un parell d’anys un espai de gran format i útil per a totes les formes artístiques a Girona) està convençut que s’hi habilitarà a mitjà termini. El festival treballa amb molta previsió: ho demostra el curtmetratge d’Isaki Lacuesta en què es veu el part natural del fill de l’actriu Raquel Ferri, nascut el 2020.
El Temporada Alta manté la presència internacional. I aspira que vagi creixent en els propers anys. De fet, és un dels camins (el de les coproduccions internacionals) que aspiren a anar ampliant en els pròxims exercicis. Sembla estar de comú acord amb el Departament de Cultura, ja que el secretari general, Jordi Foz, confirmava ahir com un dels èxits del festival aquesta voluntat de connexió internacional. Catalunya és un país de talent que es reforçarà si s’amplia la relació més enllà de les fronteres. El 2018, el director belga Guy Cassiers va treballar amb Lluís Homar (La néta del Sr. Linh); el 2019, Krystian Lupa presentava en català Davant la jubilació, de Bernhard. També l’any passat, el lituà Oskaras Korsunovas treballava una versió de L’oncle Vània, que ha arribat a fer funcions internacionals, en català. Enguany és la cantant Ute Lemper que actua amb la GIO Symphonica amb un repartiment d’un compositor jueu d’entreguerres i les cançons de cabaret de Kurt Weill: Berlín era el bressol de l’avantguarda musical fins que va aflorar el nazisme. També Declan Donellan (de la companyia Cheek by Jowl, especialistes en el teatre clàssic de Shakespeare), que fan una coproducció de La vida es sueño amb actors de la Compañía de Teatro Clásico que farà funcions al Municipal (22 i 23 d’octubre). El Temporada Alta ja té programat (des de l’any passat) que la directora, dramaturga i realitzadora de cinema brasilera Christiane Jatahy estrenarà el 2024 una producció amb repartiment català. La directora torna de nou amb un retrat cru del Brasil de l’actual president, Jair Bolsonaro, a Depois do silêncio (Després del silenci). El festival incorpora noves veus internacionals, com Marina Otero i els argentins Piel de lava. Superar l’episodi de la pandèmia ha possibilitat la reobertura de la Connexió Iberoamericana. I Korsunovas signa Otelas, sobre la manipulació política i informativa.
Dels 107 espectacles (i 193 funcions) hi ha 22 estrenes absolutes. Des de Bonobo, guanyador del Quim Masó, al Moriu-vos!, del col·lectiu Cultura i Conflicte. També serà estrena Caridad, d’Angélica Liddell; un recital dirigit per Mario Gas (Sondheim x Sondheim); les Confessions de sant Agustí a la catedral de Girona, a càrrec de Joan Carreras; Tocar mare, de Marta Barceló (guanyadora del Torneig l’any passat) o l’Instruccions per fer-se feixista, dirigida per Miguel Gòrriz i interpretat per Mercè Arànega. Enguany cau del cartell Àlex Rigola, el director més habitual en la seqüència històrica del festival, amb quinze espectacles presentats.
El Temporada Alta, amb un pressupost de 3 milions d’euros (44% subvencions; 56% taquilla i patrocinadors) vol atraure tot tipus de públic. Per això programa el que pot ser la gira de comiat de Les Luthiers i alhora programa set espectacles en el programa Ratèria. I ofereix, als menors de 25 anys les entrades disponibles 24 hores abans de la funció a 10 euros.