Història de lluita i superació
Norma publica una novel·la gràfica que explica els inicis de Sierra i Fabra amb dibuix de Carlos Moreno
A banda de ser conegut per les novel·les per a joves i els seus relats de cromatisme negre, Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) te una vida prèvia que li va obrir el camí a l’escriptura: el periodisme musical.
A finals dels seixanta i principis dels anys setanta la crítica musical començava a articular-se a l’Estat espanyol. Sierra i Fabra en va ser un dels capdavanters, després de passar per El Gran Musical –programa de la cadena SER amb base a Madrid, que també tenia una expressió en forma de revista en paper–, l’autor va rebre l’encàrrec d’endegar la revista Disco Exprés. “Hi va haver un moment que gairebé l’escrivia tota i enviava els articles al País Basc, que era on s’imprimia, lliurant el material al conductor del tren a Sant Sebastià.” A Disco Exprés va polir l’estil en intenses pàgines centrals en què va radiografiar tots els moviments musicals de la primera meitat dels setanta, un període que ha donat uns dels discos més brillants de la història del rock. Si el model del Disco Exprés era el de les britàniques New Musical Express i Melody Maker; Sierra i Fabra es va inspirar en les franceses Rock & Folk o Salut les Copains i va obrir camí a un tipus de premsa musical i juvenil totalment inèdit a tot l’Estat. Però el que va consolidar el nom de l’escriptor va ser el seu primer llibre: Historia de la música pop: 1962-1972, un diccionari sobre el rock que es podia llegir com una novel·la i que va representar complir l’anhel de publicar un llibre. “De sempre somiava ser escriptor, però a casa, el pare no ho podia admetre.” L’oposició familiar, l’ambient ranci del franquisme i un problema –que va superar– de tartamudesa, que no li va posar les coses fàcils a l’escola, van ser les grans dificultats per arribar a assolir l’objectiu de ser escriptor.
L’etapa d’infància i primera joventut fins als inicis de professionalització és el que relata la novel·la gràfica El largo y tortuoso camino, que manlleva el títol d’un tema dels Beatles. “Havia escrit les meves memòries i l’editor em va dir que volia publicar-les, però com a llibre no acabava de veure-ho clar, però sí com a novel·la gràfica. Vaig plantejar-ho a Norma i els va semblar bé la proposta.”
L’encarregat de donar forma gràfica al guió de Sierra i Fabra és el jove dibuixant Carlos Moreno (Santa Coloma de Gramenet, 1994). Format a l’Escola Joso, va evolucionar del manga a un estil híbrid entre el còmic japonès i l’europeu. Cromàticament, Moreno ha il·luminat l’obra a mesura que va passant el temps.