Txèkhov, de Texas

Chris­top­her Durang va atre­vir-se a tras­lla­dar els per­so­nat­ges per­de­dors de la Rússia de finals del segle XX de Txèkhov a l’Oest ame­ricà del segle XXI en l’obra de tea­tre La mera­ve­llosa família Hardwicke (Tony a la millor obra, el 2013). El direc­tor David Sel­vas ha ideat un arte­facte sur­re­a­lista que per­met sin­to­nit­zar la sen­sació de des­es­pe­rança de Vanya (Albert Ribalta) i Sonia (Carme Pla), l’engany de la fama capri­ci­osa de Masha (Marta Pérez) i Spike (Ale­jan­dro Bor­da­nove) amb la ingenuïtat de Nina (Paula Jor­net) i les reve­la­ci­ons d’humor argentí de Cas­san­dra (Lide Uranga). L’obra, produïda per Bitò, La Bru­tal i T de Tea­tre) fa tem­po­rada a La Villar­roel fins al 30 d’octu­bre.

En la peripècia escrita per Durang es repes­quen cites de Txèkhov i s’intu­ei­xen per­so­nat­ges i títols com ara les referències a L’hort dels cire­rers o les ganes de Nina (de La gavina) d’ano­me­nar Vània oncle. L’autor ima­gina la incer­tesa en una casa on dos ger­mans s’han que­dat a cui­dar dels pares (que tant esti­ma­ven Txèkhov que van bate­jar els fills amb noms d’obres del dra­ma­turg). La situ­ació arrenca quan la ger­mana que ha tri­om­fat al cinema (i que cobria totes les des­pe­ses fami­li­ars) plan­teja ven­dre’s la casa. La situ­ació sem­bla irre­ver­si­ble. La degra­dació es com­pleta. L’obra fic­ci­ona el com­por­ta­ment d’uns per­so­nat­ges més egois­tes que els de Txèkhov. Ja no pen­sen en la soci­e­tat del futur.

La comèdia absurda va gua­nyant espai a la des­es­pe­ració, que es va esvaint. La boira a Texas no deu ser tant immòbil com la neu perenne de la tun­dra de Txèkhov. Ha hagut de ser un nord-ame­ricà qui avali el rus Txèkhov com un autor de comèdies, com ell rei­vin­di­cava per cor­rep­sondència al direc­tor Sta­nis­lavsky.