"El còmic és el primer pas cap a la literatura"

Com si portés grillons als peus, el dibuixant barceloní Francisco Ibáñez (1936) ja porta cinquanta anys estacat a la pota de la cadira. La culpa d’aquest calvari la tenen Mortadel·lo i Filemó, els superagents més estrambòtics que ha creat el gènere del còmic. Per celebrar els 50 anys de casori, Ediciones B treu al mercat un volum commemoratiu.

50 anys són molts. No n’està fart?
No negaré que més d’una vegada els hauria engegat a la merda. Reconec que vaig disfrutar de valent quan els vaig veure cremar en la darrera edició de les Falles. M’han fet la guitza tota la vida [rialles]. Per culpa d’ells m’he quedat sense vacances ni caps de setmana. Però els estimo. És una relació d’amor-odi.

Quin és el seu preferit?
Mortadel·lo i les seves disfresses. Filemó és tan sols l’interlocutor. Però el meu personatge preferit és Rompetechos. Em fa sentir més jove.

Per cert, quina disfressa prefereix?
La de puça, l’home invisible. Són les que porten menys feina [més rialles].

On rau l’èxit després de 50 anys?
En el guió. Sense un bon guió, no hauria durat ni dos dies. De fet sóc un dibuixant molt normalet.

Però dels pocs que queden.
El còmic popular ha mort. Abans els quioscos de la Rambla n’anaven plens. Ara no n’hi ha ni un. Ara tenim la super-Obregón i coses per l’estil. La mainada fabrica els seus propis còmics amb els videojocs i les consoles. I em sap greu. El còmic és el primer pas cap a la literatura.

El manga en té la culpa?
Res. Els tiratges no són espectaculars. Al Japó només els llegeixen al metro. Però no sé com s’ho fan. Si van anxovats!

Què li sembla la polèmica d’‘El Jueves’?
Una bestiesa. Exagerat tot plegat.

Vostè també va patir la censura.
Sí, havia de tenir un ull posat a la pàgina i l’altre a l’oficina de la censura. De vegades per qüestions ben ridícules no la passava. En fi, ja és passat. Però ara hi ha la censura del lector. He rebut cartes en què criticaven la pornografia de les vinyetes perquè havia dibuixat el cul de Mortadel·lo!

En català no va acabar de reeixir.
No es venia. La raó potser s’hauria de buscar en la traducció. No és fàcil traslladar els modismes i l’argot propis de les historietes.