Robert Capa torna als camps
El Mume exposa una cinquantena d’imatges poc conegudes dels republicans confinats a Argelers i el Barcarès procedents de la seva ‘maleta mexicana’
La cinquantena de fotografies són l’última mirada de Capa a la guerra d’Espanya
També hi ha la sorra, el filferro espinós i el fred, visible en l’encongiment dels cossos i en les mantes que porten creuades al pit, però són unes altres imatges, la mateixa desolació agafada des d’un altre angle, enfocant un altre grup de gent, i aquesta sola novetat els confereix un poder que ja no és el de la morbositat que apuntava Susan Sontag, segons la qual hi ha una recreació en l’horror que sempre necessita renovar-se, sinó que té a veure amb la manera com intensifiquen el caràcter provatori del maltractament a què van estar sotmesos els refugiats de la Guerra Civil espanyola, i tots el que han vingut després. De fet, moltes d’aquestes fotografies, procedents de l’anomenada “maleta mexicana” de Robert Capa, han servit per identificar persones desaparegudes enmig de l’èxode del 39 i per reconstruir vincles trencats, però també per constatar el compromís del fotògraf hongarès amb la causa republicana fins a l’últim moment, fins a la ratlla del precipici mateix. A diferència d’Agustí Centelles, que enmig de la desbandada va ser incapaç d’agafar la càmera perquè ell també formava part de la multitud que fugia, Capa va poder mirar-s’ho sabent que ja tenia un lloc on anar, encara que fos una ciutat tan poc segura com el París que no tardaria a ser ocupat pels nazis i del qual, en la seva condició de jueu proscrit, també ell hauria d’escapar.
El Museu de l’Exili de la Jonquera ( Mume ) reviu aquell drama que la geopolítica mundial s’entesta a anar actualitzant com si hagués llegit Sontag (sense haver-ne entès ni una ratlla) amb una exposició que, en col·laboració amb el Memorial d’Argelers de la Marenda i l’International Center of Photography de Nova York, fundat per Cornell Capa, germà del fotògraf, permet un altre acostament a la retirada a partir d’imatges en gran part inèdites i poc divulgades. Robert Capa. 18 de març de 1939: l’exèrcit oblidat del camp d’Argelers aplega 54 de les prop de 300 fotografies que Capa, en estreta aliança amb David Seymour, Chim, va guardar en deu rodets que formaven part de les tres capses que, a l’arribada a París, confiaria al seu assistent de laboratori, Imre Chiki Weisz, perquè les posés en bones mans lluny de l’Europa en guerra. El viatge d’aquest material fins a Mèxic, prop de 4.500 imatges, en una maleta diplomàtica ha generat una de les llegendes més apassionants de la història de la fotografia moderna, però el cas és que van haver de passar quasi setanta anys perquè finalment veiés la llum.
18 i 19 de març de 1939
Les fotografies de l’exposició són, per tant, il·luminacions de moments i rostres destinats a desaparèixer, d’unes dates molt precises, el 18 i el 19 de març de 1939, quan Capa (i Chim: l’altra companya, Gerda Taro, havia mort atropellada per un tanc a la batalla de Brunete) va acompanyar els republicans que es replegaven en direcció a la frontera fins a Argelers, quan encara no s’hi havia aixecat ni un trist barracot, i el Barcarès, on van ser transferits el mateix dia un excedent de 200 refugiats que s’havien de sumar als 30.000 que ja hi malvivien (al cap de només una setmana, en serien 43.000) però que tenien almenys un sostre on aixoplugar-se del fred hivernal. L’endemà, el dia 19, van seguir cap al nord els desplaçats que les autoritats franceses havien confinat als camps de Bram i al refugi de Montolieu. És l’última mirada d’un dels reporters més importants del segle XX a la guerra espanyola.
