Cultura

Un nòmada ‘confinat’

Després d’anys voltant pel món, Unai Canela presenta ‘Entre montañas’, un documental rodat al Pirineu durant el confinament en format de diari personal

La infantesa i l’adolescència d’Unai Canela (Barcelona, 2004) no ha estat el que en diríem normal. Hi ha influït ser fill del fotògraf i aventurer Andoni Canela, amb el qual s’ha fet un fart de viatjar per tot el món. Juntament amb la seva família, quan tenia tan sols 10 anys, a El viatge de l’Unai, film documental en què durant un any i mig van anar pels cinc continents amb l’objectiu de fotografiar espècies en perill d’extinció; i, ja de més gran, acompanyant el seu progenitor a la recerca dels grans felins a Panteras. Precisament va ser rodant a l’Himàlaia les últimes escenes d’aquest últim i llegat d’amor per la fauna i la naturalesa que l’Unai, ja amb 18 anys complerts, va decidir prendre el relleu a l’autoria en solitari –el guió i la fotografia encara compartides amb l’Andoni.

El resultat és Entre montañas, film amb què pren també el protagonisme absolut davant la càmera per narrar en forma de diari personal com va viure el confinament –si és que es pot dir així–, campant lliurement per la natura, en aquest cas el Pirineu català. “Va ser un retrobament amb el lloc on vaig créixer de ben petit, una reconnexió amb la natura mentre el món canviava”, declara. El film el presenta demà al cinema Phenomena de Barcelona (20 h) després del seu pas pel Festival de Sant Sebastià, on va tenir molt bona acollida.

Inspirat en aquell diari de confinament titulat Bo Burnham: inside, però lluny del seu to de comèdia agorafòbica, Canela filma una declaració sincera d’allò que més el captiva: durant aquest any vital descobreix els animals que habiten l’entorn d’on s’ha confinat amb la família (ocells, amfibis, cérvols i guineus) i observa la força dels elements en estat pur. Durant aquest temps viu amb intensitat el pas de les estacions i l’emoció de sentir-se connectat amb la naturalesa més propera i, tot sovint, ignorada. I és que, conegut l’exotisme, diu que també el fascina “tot allò que ens envolta aquí, a la porta de casa”: “Tenim un país petit però ple de contrastos i llocs com els Pirineus amb una varietat de fauna increïble.”

Conscienciat i compromès com molts altres joves amb les conseqüències de l’escalfament del planeta i el canvi climàtic, no creu que les accions de protesta dels activistes d’Art o vida siguin les adequades i ell, tot i que preocupat per les emissions de CO2 o les plantacions d’oli de palma, per posar només dos exemples, creu que ens hem d’enfocar i preocupar per salvar el que tenim més a prop i no perdre mai la nostra íntima relació amb l’entorn: “Som part de la natura i la natura és part de nosaltres.” Paraula d’un nòmada que fa mig any que no dorm una setmana seguida al mateix llit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.