Un càrrec, dos homes

Avui l’Església catòlica viu una situació insòlita: la convivència de dos papes: Benet XVI i Francesc. El càrrec de pontífex és vitalici i, fins ara, mai ningú hi havia renunciat en vida. La peripècia guanya interès quan els dos papes beuen de fonts catòliques antagòniques. Tenen la mateixa fe però la defensen amb mirades contradictòries. Per això el dramaturg Anthony McCarten va documentar-se abans de crear un diàleg ficcionat, però alhora versemblant, sobre els dos personatges. Avui s’estrena El papa al Teatre Akadèmia, protagonitzat per Lluís Soler (Francesc) i Xavier Boada (Benet XVI). La conversa amb altres membres de la congregació, el seu gust per compartir una sèrie de televisió o d’atendre una confessió amb altres persones aporten la visió humanista dels que són considerats bandera viva de la institució més antiga en peu de la societat occidental.

El director Guido Torlonia ha defugit de fer cap treball de caracterització, ni voluntat d’imitació. La confrontació dialèctica entre Benet i Francesc és absoluta perquè venen de corrents antagònics del catolicisme: el vessant conservador de Benet XVI i el que ha abraçat la religió més oberta de Francesc. Són dues persones, però, que comparteixen una responsabilitat en el món moral i amb una influència mundial. Les denúncies de pederàstia esquitxen la institució per no haver-les aplacat, si no permetre una certa connivència. I això sembla el detonant per la dimissió impensable de Benet XVI. El guió es va tornar encara més increïble quan es va triar com a substitut qui defensava el catolicisme més compromès amb el comportament humanista. El papa fuig, doncs, de les caricatures i també del discurs intel·lectual i pretén mostrar dues vides humanes. Torlonia, director nascut a Roma, percep que el Vaticà és una intriga quotidiana a la capital italiana. I constata que el material recull petites veritats (com ara l’afició a la Fanta per part de Benet) que li aporten autenticitat.