L’art de reconstruir

Aquests dos últims anys han estat d’una gran activitat per a la pianista i compositora sabadellenca Laura Andrés: l’abril del 2021, va publicar el seu primer disc, #blanc, pel qual va rebre el Premi Enderrock de votació popular al millor discos de música clàssica i contemporània; l’abril d’aquest any, va publicar el disc Natural Women amb la cantant Beth; l’estiu passat va estrenar al Festival Petit Paradís de Tossa un espectacle en homenatge a Ava Gardner, i avui mateix llança el seu segon disc en solitari, Kintsugi, que a més presentarà aquest vespre en un concert al Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT del barri barceloní de Gràcia (20 h).

La publicació de Kintsugi ha anat precedida de diversos singles d’avançament, com ara Butterflies , Ressurgence, Vals a 2 i el tema que dóna títol al disc: Kintsugi és l’art de la reconstrucció de la ceràmica japonesa amb una pasta feta de resina i or. És un concepte exòtic que Laura Andrés utilitza com una metàfora de la resiliència imprescindible en aquests temps difícils en què “tots necessitem temps per curar-nos”, i que queda plasmada també a la portada del disc, on ella apareix sobre una terra fragmentada per la sequera.

No ha estat fàcil arribar fins aquí, a pesar del que pugui semblar per la gran activitat que ha desplegat durant els dos últims anys: “Amb la pandèmia vaig estar a punt de fer-me guarda forestal, perquè vaig quedar farta del món de la música i anava sovint a la muntanya a fer esport”, explica la pianista, que viu al Masnou i durant molts anys s’ha dedicat a la docència a diversos conservatoris i escoles de música i també a l’Institut del Teatre. En els pitjors moments de la pandèmia, la composició va ser per a ella un refugi que li va permetre “anar parant i reflexionant sobre les coses que passaven al meu voltant”. I això li va obrir un nou món: “Jo vinc ‘de-formació’ clàssica, que és la meva base i m’encanta, però també és molt exigent. A més, a la música clàssica sempre et diuen el que has de tocar i com has de fer-ho; ara, en canvi, em sento com una ànima lliure. A més, des que gravo la meva pròpia música, em passa una cosa molt bonica: la gent m’escriu per dir-me que escoltar-la els ajuda a viure”.

Si #blanc va néixer com un disc sense grans pretensions, “per a la família”, aquest Kintsugi ha estat més pensat i planificat, però els ingredients no han variat substancialment: “Aquest és també un disc de piano, però amb més potència sonora”. L’única aportació externa és la de la violinista Roser Loscos a Vals a 2.

El fet que la música de Laura Andrés sigui instrumental no li treu missatge ni voluntat de canvi: ha compost el tema Open Arms i ha cedit tots els seus drets a aquesta organització solidària, i Ressurgence va néixer inspirada per una conversa sobre com les dones han estat apartades de la història i, més concretament, de la història de la música. “El que demano és que hi hagi un ressorgiment de tota la humanitat, dels homes i de les dones”, conclou .