Com un pop en un teatre

Més de 75 pro­gra­ma­dors (del país i inter­na­ci­o­nals) es reu­nei­xen des d’avui i fins diu­menge en el Tem­po­rada Alta per des­co­brir noves veus artísti­ques i pro­var de con­ci­liar-hi algun tipus de relació. Seran una desena de pro­pos­tes, que com­bi­nen pro­ducció de casa amb inter­na­ci­o­nal, com ara la pro­posta de Ste­fan Kaegi de fer pro­ta­go­nista un pop: Tem­ple du présent.

Davant la impos­si­bi­li­tat de tras­lla­dar l’octòpode a Girona, es pro­jec­tarà un film diu­menge amb col·loqui poste­rior de l’impul­sor, Rimini Pro­tokoll. Las Hue­cas, Gui­llem Albà, Led Sil­ho­uette (amb la com­pli­ci­tat de Mar­cos Morau), Azka­no­to­loza, Cabo­San­Ro­que i Conde de Tor­re­fiel pre­sen­ten mun­tatge per per­su­a­dir els pos­si­bles copro­duc­tors. També La Vero­nal, Las Hue­cas i Nao Albet & Mar­cel Borràs ofe­ri­ran els seus pro­jec­tes del 2023 per tro­bar com­panys de viatge que apor­tin soli­desa a la cre­ació.

Tanya Beye­ler, del Conde, va dir ahir que és gràcies al cap de set­mana dels pro­gra­ma­dors del Tem­po­rada Alta que la com­pa­nyia s’ha obert al mer­cat inter­na­ci­o­nal. Un bon exem­ple és Una ima­gen inte­rior, que arriba a El Canal després de vol­tar per Europa. Txalo Toloza va adme­tre que qual­se­vol pro­posta de futur serà ben rebuda i va comen­tar que són com­pa­nyia asso­ci­ada al Théâtre de la Garonne gràcies a aquesta invi­tació inter­na­ci­o­nal. Els Azka­no­to­loza pre­sen­ten Canto mine­ral. Per la seva banda, Júlia Bar­bany con­fia gua­nyar-se una gira inter­na­ci­o­nal amb Aque­llas que no deben morir: el seu tre­ball és col·lec­tiu de cinc artis­tes amb ima­gi­na­ris molt dife­rents que aca­ben con­sen­su­ant aquesta mena de docu­men­tal deli­rant del negoci de la mort.

Gui­llem Albà estre­narà Ma soli­tud, una rei­vin­di­cació del món dels tite­lles de guant clàssic (però amb una solució tècnica dife­rent) que home­natja els 50 anys de tra­jectòria dels seus pares, L’Esta­qui­rot Tea­tre. Un tre­ball íntim com el de Pluja, en què el clown juga amb el mínim per atra­par la mateixa con­nexió de sem­pre del públic. Cabo­San­Ro­que com­pleta la tri­lo­gia d’ins­tal·lació sonora amb la poètica de Rodo­reda per apro­fun­dir en les dones, vícti­mes de les guer­res. El car­tell es com­pleta amb Romeo Cas­te­llucci, que tras­llada la ins­tal·lació Il Terzo Reich; Eva Yer­ba­bu­ena, que rees­criu Re-fracción, i el Cir­que Ici, que expe­ri­menta els límits del circ no con­ven­ci­o­nal a Ter­ces.