Per sortir guanyador d’un ral·li no és tan important agafar molta velocitat com l’habilitat a traçar la corba: cal equilibri entre la potència i la subjecció per no anar-se’n a can pistraus. La companyia Chévere acumula molts anys al volant pilotant els seus relats (des de la comicitat i, des de fa una quinzena d’anys, salpebrant-ho amb la documentació). La clau de true crime, de defensa paranoica des de la mentalitat de tricorni, transforma la denúncia en una divertida road movie pocavergonya. Aquest Curva España era oportuna el 2019 (en plena sentència de l’1-O) i ho és ara, en la reforma discutida sobre l’eliminació de la sedició a canvi d’incorporar-hi els desordres públics agreujats i de mantenir intacta l’arbitrarietat dels acusadors i de la llei de l’odi (vàlida per fer net d’artistes i activistes incòmodes). Respon a una manera d’entendre una societat en què uns privilegiats manen i disposen, siguin lleis o vies ferroviàries i aeroports abandonats.

Chévere treu tota la salsa possible (fins al punt de novel·la rosa, tipus sèrie Amar en tiempos revueltosbennostalgicota) de la dissort de José Fernández-España i el seu accident. El veïnat de Verín té una opinió de per què l’enginyer va decidir agafar el cotxe un dia de mala visibilitat i en una carretera infernal, quan feia cinc dies que s’havia tret el carnet. El xofer que l’acompanyava en va sortir indemne. En aquesta Espanya de ¡Bienvenido, Mister Marshall!, diuen els de Chévere, el negoci està a construir grans infraestructures, no pas a donar-hi rendibilitat. I el disseny radial des de la Puerta del Sol de Madrid ja deixa ben clar qui es beneficia, mentre la península cada cop té bosses més grans de pobles deshabitats. La companyia, que ha visitat certament massa poc Barcelona en la seva llarga trajectòria, és menys farsa que en el N.E.V.E.R.M.O.R.E del gener passat, a Montjuïc. Fan ben fet. Com a bons pilots encaren el morro al contrincant per un costat i, quan el Poder els barra el pas, l’avancen per l’esquerra: amb l’emblema de l’enginyer Fernández España (un altre burgès del sistema, en realitat) acaben destapant l’intel·lectual arraconat Eloy Luis André, que va fer la proposta raonable de construir una connexió entre Galícia, Castella i Portugal per les zones habitades.

El drama d’aquesta Espanya pàtria, d’aquesta mare que ofega, és que no passa res per haver tancat el 50% d’estacions de tren en 20 anys a Galícia.I l’exemple segur que es prodiguen a moltes altres zones. Les banderes no haurien de tapar-ho en cap cas.