Un museu per a tot l’any

Com el seu nom ja ho sug­ge­reix, el Museu del Pes­se­bre de Cata­lu­nya , amb seu a Mont­blanc, té vocació de museu de país, de refe­rent naci­o­nal en el seu sec­tor. Té un fons impres­si­o­nant que inclou més de 19.500 figu­res des del segle XVIII fins ara –totes fan entre 1 i 30 centímetres, com ho esta­blei­xen els cànons–, de les quals s’expo­sen unes 2.500 a les seves tres plan­tes per raons d’espai, a la mei­tat dels prop de 500 dio­ra­mes que for­men part de la seva col·lecció. Curi­o­sa­ment, en el seu fons no hi ha només pes­se­bres, sinó també cal­va­ris i altres dio­ra­mes rela­ci­o­nats amb la passió de Crist: una antiga tra­dició que no ha per­du­rat, tot i que “resul­tava molt més rica i didàctica per als pes­se­bris­tes”, tal com remarca el pes­se­brista i escenògraf Ismael Porta, impul­sor amb Teresa Bor­dell del Museu del Pes­se­bre de Cata­lu­nya.

Tot i que fa gai­rebé un quart de segle que es tre­ba­lla en aquest pro­jecte patri­mo­nial únic i va rebre en el seu moment el suport del con­se­ller a exili Lluís Puig, quan era direc­tor gene­ral de Cul­tura Popu­lar, el Museu del Pes­se­bre de Cata­lu­nya encara no forma part de la Xarxa de Museus de les Comar­ques de Tar­ra­gona i Ter­res de l’Ebre. La raó? Porta l’explica: “Per incor­po­rar-nos a la xarxa el museu hau­ria de tenir un direc­tor i dos tècnics con­trac­tats amb les res­pec­ti­ves nòmines, i ara no tenim pres­su­post per assu­mir-ho i, per tant, no podem rebre ajuts a través de la xarxa. A més, tant la Gene­ra­li­tat com la Dipu­tació de Tar­ra­gona ens diuen que aquest hau­ria de ser un museu amb finançament muni­ci­pal i en aquests moments no tenim el suport de l’equip de govern actual.” Porta, com la resta de l’equip, hi tre­ba­lla de manera voluntària. Això pro­voca que el museu només pugui obrir habi­tu­al­ment els dis­sab­tes, matí i tarda, i els diu­men­ges i fes­tius a la tarda –els labo­ra­bles, amb reserva prèvia–, excepte en períodes com ara la Set­mana Santa i Nadal: el museu obre tots els dies des del 21 de desem­bre fins al 8 de gener.

“Volem que el visi­tant s’hi senti com una figura de pes­se­bre.” “De fet, l’edi­fici era abans un esta­ble de vaques, però es va refer del tot”, explica Porta sobre les ins­tal·laci­ons del museu, con­ce­bu­des com un gran dio­rama, amb un iti­ne­rari que mos­tra una espe­cial sen­si­bi­li­tat per les per­so­nes amb difi­cul­tats de mobi­li­tat.

El museu té els seus orígens en l’expo­sició sobre el pes­se­brista Martí Cas­tells i Martí (1915-1995) que van comis­sa­riar Porta i Bor­dell amb motiu de la 26a Tro­bada de Pes­se­bris­tes de Cata­lu­nya, que va tenir lloc el 1995 a Cas­te­llar del Vallès. S’hi van reu­nir unes 1.500 figu­res fetes per Cas­tells, pro­vi­nents de tot Cata­lu­nya, la resta de l’Estat i altres països. A l’hora de retor­nar les peces als seus pro­pi­e­ta­ris, s’hi van tro­bar dos casos en què ja havien mort, un dels quals sense hereus, i aques­tes cre­a­ci­ons de Cas­tells es va con­ver­tir en la base del nou museu, que es va començar a cons­truir a final del 1999.

Actu­al­ment, la col·lecció del museu inclou cre­a­ci­ons de diver­sos autors, a més de Cas­tells i la seva nis­saga, entre els quals també des­taca Joan Mes­tres i Bai­xas (1925-2013), del qual con­serva mig cen­te­nar de dio­ra­mes. L’any vinent, coin­ci­dint amb el desè ani­ver­sari de la seva mort, el museu de Mont­blanc dedi­carà una expo­sició al seu lle­gat artístic.