Els embarassos de Gene Tierney

On són les dones embarassades?, plantejava el títol d’una jornada que es va fer a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona pocs dies abans que hi comencessin les vacances de Nadal. No es tractava de cap títol sobre un hipotètic descens del nombre d’embarassos. La jornada proposava reflexionar sobre la representació (o la seva absència) del l’embaràs en el cinema i les altres arts. Tot i que s’hi van fer presents pel·lícules que mostren cossos embarassats (a banda que en la majoria dels casos puguin ser un simulacre) sigui en un estat d’alegria o passant per tota mena de pors i neguits, el títol, de fet, remet a la idea que en el cinema clàssic hi són elidits: com si fos un tabú o es considerés que un cos embarassat no té glamur. D’aquí, una de les ponències, a càrrec d’Àngel Quintana i Daniel Pérez Pàmies, duia per títol Tovalloles i aigua calenta: l’el·lipsi i el fora de camp en el cinema clàssic. Tal com es va exposar, després de ser anunciat joiosament l’embaràs, el temps passa sense que es vegi cap transformació del cos de la dona fins a arribar al moment del part, que, evidentment, tampoc no es mostra i se segueix a través del sofriment del pare, com si a la mare no li passés res. Tanmateix, un dels exemples va ser a propòsit d’un avortament provocat: A Leave Her to Heaven, una dona, interpretada per Gene Tierney, es llança per unes escales per interrompre el seu embaràs. Abans tampoc veiem cap canvi al seu cos.

Per què Ellen Berendt, la protagonista d’aquest melodrama que John M.Sthal va realitzar l’any 1945, simula un accident amb la intenció d’avortar? Casada amb l’escriptor Richard Harland, que va conèixer en un tren mentre llegia un llibre seu, només vol l’home per a ella. Tothom la molesta, especialment el germà paralític de l’escriptor que acullen en una casa vora un llac de Maine: un dia, Ellen provoca que el noi s’ofegui en un passeig en barca. La seva passió tampoc no vol fills que puguin acaparar l’estima del marit. Richard se’n separa, terroritzat davant d’Ellen, que li confessa que tant ha provocat la mort del germà com l’avortament. Ella fins arriba a suïcidar-se, enverinant-se, per culpar de la mort la seva germana, que acusa de voler seduir l’espòs. El títol en castellà vol Que el cielo la juzgue mentre que l’original demana “deixa-la al cel” tenint presents les paraules que, a propòsit de la reina Gertrudis, el fantasma del pare diu a Hamlet: “Deixa-la al cel amb aquelles espines que s’allotgen al seu pit per punxar-la.” Quan Gene Tierney, bella i sensible, va interpretar Ellen Berendt, per la qual va obtenir la seva única nominació a l’Oscar sense aconseguir-lo, era una de les grans estrelles de Hollywood.

Gene Tierney (1920-1991) va voler ser actriu contradient el seu pare, un home de negocis afortunat. Als vint anys, després d’un breu pas pel teatre de Broadway i contractada per la Fox, havia debutat al cinema amb The Return of Frank James, de Fritz Lang, al costat d’Henry Fonda. Després va arrossegar-se per agafar un nap a Tobacco Road, film de John Ford sobre la misèria rural als EUA; va formar part de l’embruix de The Shanghai Gesture, de Josef von Sternberg; maquillada per a l’ocasió, va encarnar una nadiua dels mars del sud que enamora Tyrone Power a Son of Fury, dirigida per John Cromwell; va suportar el faldiller Don Ameche a la comèdia de Lubitsch Heaven Can Wait; i sobretot va ser la fascinant Laura, que “retorna” del món dels morts. Un any abans d’aquesta pel·lícula d’Otto Preminger, però, la desgràcia va irrompre inesperadament a la seva vida: casada amb el dissenyador de moda Oleg Cassini, havia tingut una filla, Antoniette Daria, que va néixer cega, sordmuda i amb una gravíssima deficiència mental.

El cas és que, mentre estava embarassada, Gene Tierney va contraure la rubèola, cosa que va afectar el fetus sense que aleshores se’n tingués coneixement. L’actriu va tenir l’any 1948 una altra filla, Christina, després de fer-se també memorable en altres films, com ara dos dels primers de Joseph Leo Mankiewicz: Dragowyck i The Gost and Mrs. Muir. Però, tot i que va seguir actuant, els seus ulls lluminosos es van anar apagant vivint en la depressió. Encara més quan va descobrir com s’havia contagiat. Temps després, una fan seva li va explicar que, malalta de rubèola, va infringir la quarantena per poder-la saludar mentre l’actriu recaptava fons per a la Segona Guerra Mundial. Hi ha dues versions sobre la forma de contagi: la fan li va estrènyer la mà o va fer-li un petó fatal.