Un regal gòtic per al MNAC

No passa tots els dies que un particular es treu de la cartera els 190.000 euros, fins l’últim cèntim, que val una joia del gòtic català per comprar-la i per donar-la al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La generositat d’aquesta persona, el nom de la qual de moment no ha transcendit, ha estat clau per enriquir les col·leccions del museu de capçalera de l’art català amb l’ingrés del compartiment central del retaule de Sant Lluís de Tolosa, dels germans Serra, originàriament procedent de la catedral de Barcelona.

L’obra era propietat actualment d’una família de Madrid d’origen català, que en va encomanar la venda a la galeria d’art antic Caylus de la capital espanyola. Per als experts en medieval, és una notícia extraordinària la repatriació a Catalunya i en un museu públic d’aquesta taula que fins ara només havien pogut veure en fotografies en blanc i negre i de la qual en desconeixien el parador.

“És una peça cabdal del taller de pintura més important de la Corona d’Aragó a la segona meitat del segle XIV”, emfasitza l’historiador de l’art Alberto Velasco, un dels seus estudiosos. Antigament, s’havia atribuït a Ramon Destorrents fins que Rosa Alcoy va adjudicar-la als germans Francesc i Jaume Serra. La documentació conservada acredita l’autoria. D’una banda, el contracte de l’encàrrec, del 1359, signat per Francesc i, de l’altra, el rebut del pagament, del 1364, que va percebre Jaume. En la coautoria, però, hi ha discussions entre els especialistes. El fet que Francesc morís el 1362, i que hagués passat temps malalt, fa pensar a Velasco que realment no hi va intervenir mai i que la pintura és exclusivament de Jaume. La nissaga de pintors Serra estava formada per dos germans més. Pere, el més conegut i el que va fer una carrera més llarga. I Joan, enigmàtic com Francesc: “no sabem com pintaven cap dels dos”, apunta Velasco. El catàleg del taller dels Serra està integrat per mig centenar de peces gòtiques d’estil italianitzat que van gestar per tots els territoris de l’imperi catalanoaragonès, Sardenya inclosa.

La família Ardèvol

Del que no hi ha cap dubte és que la pintura va ser concebuda per ornamentar la capella familiar dels Ardèvol del claustre de la Catedral de Barcelona, dedicada precisament a Sant Lluís de Tolosa. Tant a la taula central com a la capella hi apareixen els escuts heràldics de Guerau d’Ardèvol i la seva dona Maria de Prats. També el trobem en el sepulcre de Guerau i d’un altre membre de la seva estirp que posseeix el MNAC des dels anys setanta del segle passat, i que procedia de la capella del palau dels marquesos de la Floresta de Tàrrega, d’on era aquesta família.

Es desconeix en quin moment el retaule del sant franciscà va ser despenjat de la catedral (es creu que podria haver passat en dates molt antigues), ni quan va ser venut. El compartiment central és l’únic fragment que ha perviscut. El MNAC presentarà aviat el nou tresor trescentista dels seus fons i potser llavors es desvetllarà la identitat de la persona que, conscient de les seves mancances econòmiques, li ha fet el magnífic regal.