El MNAC, gratis per a l’Estat

La cimera fran­co­es­pa­nyola que es va cele­brar dijous a Bar­ce­lona va gene­rar a la vora de 100.000 euros de des­pe­ses i de pèrdues d’ingres­sos al MNAC. Exac­ta­ment, 96.764,34 euros, més l’IVA del 21%. La part de des­pe­ses és la més impor­tant: 86.264 euros en mun­tatge, pin­tura, segu­re­tat, neteja i con­sums elèctrics. La part dels diners que no van entrar a la taqui­lla –el museu va estar tot el dia tan­cat i l’endemà va fer jor­nada de por­tes ober­tes per com­pen­sar les molèsties al públic– és, si es vol, pec­cata minuta: 7.200 euros. La botiga i el res­tau­rant, ambdós exter­na­lit­zats, hau­rien gua­nyat 3.300 euros si hagués estat un dia nor­mal.

Totes aques­tes quan­ti­tats seran, lògica­ment, cober­tes pel govern espa­nyol, de manera que es pot arri­bar a pen­sar que per al museu més impor­tant del país la fas­tu­osa tro­bada entre els pre­si­dents Pedro Sánchez i Emma­nuel Macron no haurà supo­sat cap pre­ju­dici. Però la rea­li­tat no és ben bé així. A més dels danys morals que va com­por­tar haver de para­lit­zar l’acti­vi­tat a última hora –havent d’anul·lar les visi­tes que les esco­les tenien pro­gra­ma­des o tras­tor­nant els plans de les per­so­nes que havien com­prat l’entrada anti­ci­pa­da­ment–, i sense pas­sar per alt l’estrès al qual van estar sot­me­sos alguns dels seus tre­ba­lla­dors, econòmica­ment el balanç tam­poc surt posi­tiu.

I és que l’Estat sí que abo­narà les des­pe­ses de l’esde­ve­ni­ment i indem­nit­zarà el forat de la taqui­lla –s’ha cal­cu­lat una mit­jana dels últims tres mesos–, però s’ha desentès del preu que costa llo­gar el Palau Naci­o­nal sen­cer. Les tari­fes per l’ús de les dife­rents sales estan apro­va­des pel patro­nat, for­mat per la Gene­ra­li­tat, l’Ajun­ta­ment i el Minis­teri de Cul­tura. El cert és que les tres admi­nis­tra­ci­ons tenen dret a uti­lit­zar un cop l’any de manera gratuïta els espais de la ins­ti­tució, però l’habi­tual és que escu­llin la Sala Oval i no cau­sin cap tras­bals a la missió cul­tu­ral del cen­tre. L’acte de dijous es va esten­dre molt més enllà: a la Cúpula, la sala Sert, el res­tau­rant Òleum i fins i tot a les col·lec­ci­ons, en què diver­ses estan­ces del romànic, el gòtic, el renai­xe­ment, el bar­roc i l’art modern es van trans­for­mar en des­pat­xos de reu­ni­ons. Un ús polític insòlit davant de les obres d’art més emblemàtiques de Cata­lu­nya.

A les empre­ses, llo­gar tots aquests espais alhora els costa 40.000 euros, i amb la con­dició que els actes s’han de dur a terme fora de l’horari d’ober­tura. Si volen fer rodat­ges o ses­si­ons fotogràfiques a les col·lec­ci­ons, han de desem­bor­sar 1.000 euros l’hora, amb el museu tan­cat, i 1.500 euros l’hora, amb el museu obert.

El cas és que els números espa­nyols al MNAC no qua­dren mai. L’admi­nis­tració esta­tal, amb un 30% de repre­sen­tació al patro­nat, incom­pleix sis­temàtica­ment la part de finançament que té l’obli­gació d’apor­tar. Amb els anys, el deute no ha parat de créixer i ja ascen­deix als 8,5 mili­ons. L’entes­ta­ment del govern de Sánchez per fer la cimera a Bar­ce­lona hau­ria estat un marc ideal per pres­si­o­nar-lo perquè assu­meixi les seves res­pon­sa­bi­li­tats amb el museu, si no per sal­dar els endar­re­ri­ments almenys per satis­fer a par­tir d’ara les quan­ti­tats que li per­to­quen. Però en aquesta ocasió, i a diferència dels dos pre­ce­dents del rei Felip VI, que tam­poc va per­me­tre que el museu obrís les por­tes al públic per assis­tir a sopars, les veus crítiques amb la ins­tru­men­ta­lit­zació d’un equi­pa­ment cul­tu­ral públic han estat mínimes.