Cultura

Melville i els estats d’ànim

L’editorial mallorquina Quid Pro Quo presenta ‘Les Encantades’, traduïda per Pep Julià i epíleg de Cristóbal Serra

Amb la perspectiva del temps, el prestigi de la novel·la ha augmentat més enllà d’haver estat un gènere d’entreteniment, que no és cap pecat. També amb la perspectiva del temps, els noms dels grans narradors han creat un cànon, que va de Cervantes fins a Proust i Joyce, aquest últim en plena avantguarda, i pare de Faulkner i altres mestres del segle XX. Al costat de la tradició francesa i italiana, dues noves literatures han tingut un paper determinant: la russa i la nord-americana, amb el gran mestre Herman Melville en el centre del panorama, sobretot amb la novel·la Moby Dick, obra d’infinitat de lectures. Melville, però, no s’acaba amb Moby Dick, sinó que abasta un corpus de novel·les, que acompanyen perfectament l’obra mestra. Gràcies a la persistència de la petita editorial mallorquina Quid Pro Quo ens arriba Les Encantades, que agafa un dels temes predilectes de l’escriptor de Nova York, el mar. Tal com presenten els editors, l’autor parteix d’un material que coneix de primera mà, perquè, quan era jove (cap als trenta anys va deixar de viatjar), un vaixell balener on era un mariner més va fer escala a les illes Galápagos (1841). Utilitza la informació que en va aplegar per fer un retrat simbòlic d’aquest indret que ens endinsa en les profunditats de la psicologia i la sensibilitat humanes d’una manera vigorosa i fascinant, per com tenyeix de sentiment –lúgubre, deprimit– la descripció d’una part de la natura mineral i zoològica de les illes. Melville els atorga una transcendència espiritual tan intensa que no sabem si provoquen la nostra reacció desesmada els objectes i la vida trista dels objectes que ens explica el narrador o la nostra pròpia tristor, que el text potser només es limita a recalcar. La força amb què Melville ens inclou com a lectors en la psicologia, en l’estat d’ànim dels personatges (a Les Encantades són personatges minerals i les tortugues gegantines), sempre d’una morbositat inquietant, és gairebé omnipresent en tota la seva obra.

L’obra està traduïda pel veterà egarenc Pep Julià i té un epíleg del savi mallorquí Cristóbal Serra. Serra apunta de bon començament que. fill d’un comerciant que morí boig i endeutat i net d’un il·lustre general de la Revolució (1776), Herman Melville va néixer a Nova York el primer dia d’agost del 1819. De molt jove, va sentir l’atracció dels negocis que havien desassossegat al pare i el van portar a la follia i la ruïna. Aquesta atracció explica que, als 17 anys, el trobem encarregat de la direcció d’una fàbrica de feltres i pells. En la banca d’un oncle seu, Peter Gansevoort, el trobem com a oficial del negoci bancari. El veiem, després, abandonar aquesta feina per entregar-se a l’explotació d’una granja, també propietat de l’oncle, fins que, un bon dia, ingressa com a mestre en una modesta escola. Durant els anys de docència, pobrament retribuïda, prossegueix els seus vagues i esporàdics estudis, truncats momentàniament per vagabunderies a la recerca de millor fortuna.

La vida de Melville, com la de Cervantes, no va ser fàcil, i algunes d’aquestes obres dures, sovint feréstegues, així ho demostren. Hem de valorar que Moby Dick està datada el 1851 i Les Encantades, el 1854, és dir, un període pletòric en una obra que dura gairebé mig segle, des del 1846 fins al 1891, quan publica l’últim llibre de poesia. Serra apunta la lectura i estudi fonamental de la Bíblia per gestar les seves obres de la dècada del 1850, posant l’exemple del vers del llibre de Job: “Pots atrapar amb l’ham el Leviatan?” A Les Encantades, també incideix en la faula dels animals: “Les pàgines que Melville consagra a les feixugues, arcaiques i pètries tortugues de les Encantades ens donen la idea que el món animal, per altra part tan obscur, es pot veure com una imatge innocent de les ànimes clausurades. L’avatar de la tortuga, amb la seva mirada entristida i enterbolida per mil·lennis de dolor, ens comunica la impressió d’una ànima empresonada per la matèria. La tortuga és, per a Melville, un misteri ombrívol, un món immens de muts dolors. La idea de la condemnació està omnipresent en Melville, que, des de la seva infantesa, es va veure llançat al golf de la predestinació puritana.” En les diferents parts del llibre, cel i infern ens fan gravitar per illes de pirates, on les tortugues i els ocells som nosaltres mateixos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Mirador

I Plensa va dir no a la Sagrada Família

La Fundació La Caixa obrirà un nou CaixaForum, ara a Màlaga

barcelona

Més difusió per als artistes de barris poc visitats de Barcelona

barcelona
CULTURA

L’humor del Festimams arriba a la setena edició

GIRONA

El món poètic de Plensa dialoga amb Gaudí

barcelona

Guxens firma un documental ambientat al Delta de l’Ebre

barcelona

Prop de 700 professionals del teatre infantil i juvenil donen l’impuls estratègic a la Mostra d’Igualada

igualada
MÚSICA

Cartell de luxe en el Festival Espurnes de Llagostera

LLAGOSTERA

Els premis Serra d’Or reconeixen Xènia Dyakonova i Vicenç Pagès

BARCELONA