Arts escèniques

La Perla29 recupera un conte humanista de Zweig

‘Els ulls de l’etern germà’ va ser el primer títol de la companyia, estrenat el 2002 a la Sala Beckett de Gràcia

Oriol Broggi cedeix el pes de l’escena a la paraula amb Òscar Muñoz i Xavier Ripoll

“La paraula és la pro­ta­go­nista”. Ho té clar, l’actor Xavier Ripoll que subs­ti­tuirà Bruno Oro del repar­ti­ment ori­gi­nal en la nova pro­ducció d’Els ulls de l’etern germà que s’estrena demà a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. El que va ser el pri­mer mun­tatge de La Per­la29, que es va estre­nar gràcies a l’aco­lli­ment de Toni Casa­res i la Sala Beckett de Gràcia, va mar­car la forma tea­tral que els ha acom­pa­nyat durant els pri­mers 20 anys d’història. Ara. torna a res­so­nar amb tot l’huma­nisme i quo­ti­di­a­ni­tat de la prosa pau­sada de Ste­fan Zweig. L’obra es podrà veure sis set­ma­nes en la mateixa dis­po­sició (a la ita­li­ana) que a la Beckett. Òscar Muñoz manté el seu paper ori­gi­nal i també repe­teix, amb el seu clàssic acom­pa­nya­ment musi­cal Marc Serra.

Els ulls de l’etern germà narra un conte ori­en­tal en què un guer­rer mata acci­den­tal­ment el seu germà. La seva mirada en el moment de caure mort li queda cla­vada al cer­vell. Vençuda la guerra, es retira de l’exèrcit i el rei li per­met anar pas­sant per dife­rents ofi­cis com el de jutge, però no es treu el pes de per­ju­di­car a una part de la soci­e­tat tot i voler impar­tir justícia. Busca la lli­ber­tat pro­vant de ser­vir a la soci­e­tat. Per al direc­tor Oriol Broggi (que va pro­po­sar aquesta adap­tació impac­tat per la des­co­berta del tea­tre de Peter Brook) defensa aquesta recu­pe­ració per recor­dar què és “el que dona sen­tit a les obres de tre­a­tre que fem”.

No hi ha can­vis sig­ni­fi­ca­tius de fa 20 anys, més que el temps. Els intèrprets (habi­tu­als en la tra­jectòria de La Per­la29) tenen una madu­resa que l’han tras­pas­sada als seus per­so­nat­ges. Es per­cep la sen­sació de l’espec­ta­dor d’estar lle­gint un lli­bre com altres mun­tat­ges com ara el de La mort d’Ivan Ilitx de Tolstói, estre­nat el 2005 i que es va recu­pe­rar el 2011, ja a la Bibli­o­teca.

Broggi sem­pre ha rei­vin­di­cat que és sa el tea­tre de reper­tori. Per això, s’han atre­vit al llarg de la seva història a tocar espec­ta­cles vene­rats per la memòria del públic com el Cyrano que va diri­gir Josep Maria Flo­tats, i que ells recons­trui­rien amb Pere Arqui­llué de pro­ta­go­nista. OLa reina de la bellesa de Lee­nane, que havien pro­ta­go­nit­zat Mont­ser­rat Caru­lla i la seva filla Vicky Peña. No han sovin­te­jat amb les repo­si­ci­ons de grans espec­ta­cles (amb excep­ci­ons com Incen­dis i 28 i mig) però sí que man­te­nen un to simi­lar que reve­ren­cia un cinema italià com el d’Una gior­nata par­ti­cu­lare o el tea­tre de focs arti­fi­ci­als d’Edu­ardo di Filippo (Natale in Casa Cup­pi­elo). La Per­la29 rei­vin­dica un tea­tre de foc lent que tin­gui molt en compte les poste­ri­ors gires per Cata­lu­nya i que con­vidi el públic a escol­tar des del més íntim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.