Llibres

Care Santos presenta ‘El boig dels ocells’

Care Santos (Mataró, 1970) és una autora prolífica. Ha escrit poesia, narrativa, llibres infantils i novel·les juvenils i per a adults, a més d’articles de premsa. Per uns o altres ha rebut una quinzena de premis, com ara el Ramon Llull, el Nadal, l’Ateneo de Sevilla, el Ramon Muntaner, el Gran Angular, dos cops l’Edebé, el Cervantes Chico... Ara presenta la novel·la per a adults El boig dels ocells (Columna) i el títol per a joves Els Medina (Edebé).

A El boig dels ocells, Santos novel·la la vida d’un personatge real, Eugene Schieffelin (Nova York, 1827-1906), el petit de vuit germans d’una família pionera de la industria farmacèutica. Un home ric i excèntric, amant de l’obra de Shakespeare i un ornitòleg apassionat que va tenir l’ocurrència de voler introduir a Central Park totes les espècies d’aus (més de cinquanta) que Shakespeare esmenta a les seves obres. Tots els intents van fracassar, amb l’excepció de l’estornell comú, del qual va poder introduir 30 parelles a Central Park el 6 de març del 1890. Actualment, l’estornell és un dels ocells més invasius i odiats dels Estats Units, amb una població de centenars de milions. “Aquesta és una novel·la sobre perseguir els somnis, però també sobre com de catastròfica pot ser una idea, per bona que sembli”, comenta l’autora.

“Hi ha diverses raons que em van dur a escriure aquesta història. La primera, la pandèmia. Vaig començar a llegir sobre Eugene Schieffelin al principi de confinament. Tenia previst anar a Nova York aquella primavera i va ser el primer cop en els darrers quinze anys que vaig faltar a la meva cita anual amb la ciutat, que sempre ha estat per a mi un lloc d’inspiració i recuperació emocional. I vaig decidir escriure una història que passés a Nova York perquè escriure, com llegir, és una altra manera de viure”, explica Santos.

“Aquesta novel·la va ser la meva manera de combatre la nostàlgia, però també d’enfrontar-me als fantasmes del principi de la pandèmia i a alguns d’altres, més personals.” I també hi havia la curiositat . “És frustrant no trobar les dades que busques quan estàs investigant. Ningú sabia gairebé res d’Eugene Schieffelin i les seves circumstàncies”, es queixa.

“No conec cap manera millor de respondre a les preguntes que escriure les possibles respostes. Per això vaig començar a escriure la vida de Schieffelin, a la recerca de respostes, de sentit. He novel·lat lliurement la biografia del meu protagonista, he mirat de trobar explicacions a les seves accions i un sentit global a la seva aventura. He consultat molta documentació, però m’he pres moltes llicències, petites i grans”, admet, perquè crea personatges del tot inventats (com una germana del protagonista) que interaccionen amb altres de reals; i alguns de reals també tenen una bona part de fictícia.

Santos va descobrir l’existència d’aquest personatge a través d’un llibre que va trobar a la llibreria Strand de Nova York, How Shakespeare Changed Everytihing, del periodista Stephen Marche. L’obra recull les conseqüències mes desconegudes de l’obra de Shakespeare i hi apareix el cas de Schieffelin.

“També és una novel·la sobre Nova York i sobre el segle XIX. Em sento com a casa en el XIX, l’he novel·lat tant que ja em penso que he nascut fora d’època; soc un error cronològic”, comenta fent broma.

Narcotraficants juvenils

Pel que fa a la novel·la Els Medina, és la continuació de la sèrie, amb molt d’èxit, formada per Mentida, Veritat, Por i Ben. Una pregunta planteja la trama. Què comporta ser net d’una família de narcos? La família Medina és una de les més reconegudes i temudes del Prat des de la dècada del 1980. Don Nicolás, el patriarca, fa temps que és a la presó, però fins i tot aquí aconsegueix controlar el seu imperi. Narrat a través de la mirada de diversos nets, veiem l’horror dels assassinats que acaben amb gairebé tots els Medina i albirem les conseqüències a què els aboca. Des de ben petits els ha tocat conviure amb el trauma que comporten el crim i la mort, l’ambició i els diners, la violència i les enemistats, però també amb les ganes d’escapolir-se i defugir el seu destí.

A més de prolífica, Care Santos és molt versàtil pel que fa tons i a temàtiques, és evident.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic