Cultura

TODD SOLONDZ

DIRECTOR DE CINEMA

“Afrontem dilemes morals a tothora”

“Les pel·lícules dels meus inicis, com ‘Happiness’, no trobarien finançament ara”

El cineasta és objecte d’una retrospectiva a la Filmoteca, en el marc del Festival de Cinema Independent Nord-americà

EL COSTAT FOSC VIST AMB IRONIA
No té por d’abordar el costat fosc de la societat dels EUA parlant de temes com la pedofília, les violacions, l’assetjament sexual... Sovint, però, amb distanciament irònic i un punt d’humor negre. El seu cinema valent i arriscat li ha valgut premis als grans festivals, però només ha pogut dirigir vuit films en 34 anys.

Todd Solondz (Newark, Nova Jersey, 1959) ha retratat la classe mitjana nord-americana a través de films com Benvinguts a la casa de nines (1995), premis a Sundance i Berlín; Happiness (1998, guardonat a Canes), Palíndromos (2004) i La vida en temps de guerra (2009). La Filmoteca li dedica fins al 15 de març una retrospectiva conjuntament amb l’ Americana - Festival de Cinema Independent Nord-americà (7-12 de març).

El seu cinema reflecteix realitats que coneix de prop?
Vius la teva vida amb ulls per observar les coses. No cal experimentar-ho tot d’una forma directa per entendre la psicologia de les altres persones. Si no entens el que senten les altres persones, què estàs fent com a cineasta?
Li interessa la moral? Ha dit que de jove li interessava la religió.
He d’anar alerta, perquè de vegades és una forma de parlar, no sempre dic les coses seriosament. Soc ateu d’una manera devota. Afrontem dilemes morals a cada moment, cada dia, a tothora.
Les seves pel·lícules parlen de temes dels quals ningú volia parlar i ara són sobre la taula?
Els temes que jo he abordat a les meves pel·lícules fa dècades que són als diaris, la ràdio... La diferència és que jo no en faig sensacionalisme, tracto aquests temes d’una manera seriosa, sense demonitzar les persones, que de vegades preocupa el públic.
Si comencés a fer cinema ara, faria el mateix tipus de pel·lícules?
Hauria de fer pel·lícules diferents, perquè les que vaig rodar als meus inicis, com Benvinguts a la casa de nines, Happiness i Cosas que no se olvidan (Storytelling), no trobarien finançament avui.
Diria que el seu cinema és com un mirall que ens ensenya com som o una finestra per mirar la vida dels altres?
No ho sé. Jo el que vull és que el públic sigui capaç de sentir-se commogut amb els meus personatges i al mateix temps vull que hi hagi un desvinculament irònic que li permeti tenir-ne una comprensió més analítica.
Quina importància tenen l’humor i la ironia, doncs, al seu cinema i a la vida?
Quan penso en les pel·lícules que he fet, crec que totes reflecteixen la meva sensibilitat. Més que fer una pel·lícula i afegir-hi una idea o l’humor, els camins de la comèdia són inexplicables i a més estan interrelacionats. Hi ha qui pensa que les meves pel·lícules són molt divertides i per a d’altres són molt tristes. Per a mi són les dues coses.
Se sent més ben entès a Europa que als Estats Units?
No sé si se m’entén millor a Europa que als Estats Units, però se m’entén, sens dubte, d’una manera diferent. A Europa em veuen més com un comentarista crític de la societat nord-americana, dels seus valors. En canvi, als EUA, em sembla que té menys a veure amb les particularitats de la nostra societat i veuen al meu cinema una cosa molt més universal.
No és molt prolífic: vuit llargmetratges en 34 anys. És el seu ritme natural o està condicionat per la indústria?
No és que estigui condicionat, sempre té a veure amb els diners. Si els diners fossin allà, hi hauria més pel·lícules. No estan esperant que acabi d’escriure el guió, és a l’inrevés, jo espero que em puguin donar els diners.
Ha dit a la roda de premsa que està ‘virtualment vetat’. Amb les plataformes pot ser que tingui més oportunitats o creu que l’esperen per saltar-li a sobre?
Deixi’m aclarir una cosa, no és que hagi estat vetat. El meu advocat diu que havia estat virtualment vetat, però és una persona molt bromista. Res del que jo dic t’ho pots prendre d’una forma literal. No em preocupa gens, l’únic que espero és poder aconseguir els diners. Només tinc els diners al cap, de tota la resta ja me n’ocuparé.
Gaudeix més escrivint una pel·lícula o dirigint-la?
Penso en la direcció quan estic escrivint, i en el seu pressupost. Porto escrivint des que vaig començar a llegir, així que hi estic habituat. En canvi, estar rodant en un estudi no sempre és divertit. A alguns directors els encanta estar envoltats de centenars de persones, dels actors... Però per a mi és estressant. Em puc imaginar una inscripció a la meva tomba que diu que estava fart de tot això. Però estar envoltat de tot això és el preu que he de pagar per fer una pel·lícula.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Mor l’escriptor Antonio Gala als 92 anys

barcelona
cinema

Palma d’Or a la dissecció implacable d’una parella

canes
Mirador

Castanys, l’home tranquil

Cinema

El film vietnamita ‘Bên Trong Vo Ken Vang’, premi a la millor òpera prima a Canes

Barcelona

Carles Santiago guanya el premi popular de ’La Sardana de l’Any del 2022’

LLORET DE MAR

Arrenca el Festivalot i omple la Devesa de famílies

GIRONA

Els paisatges que han inspirat una vintena d’artistes catalans, en un llibre

barcelona
cinema

La poesia d’Alice Rohrwacher il·lumina al final del festival de cinema de Canes

canes

El Quartet Mèlt celebra 10 anys amb la publicació del tercer disc ‘Celebrem’

Barcelona