Llibres

Juana Dolores publica un rèquiem català

“A Catalunya parlem molt de la terra però no mirem mai al cel”, sentencia l’escriptora i actriu Juana Dolores (el Prat de Llobregat, 1992) parlant de I si una nació desfilant per una catifa vermella, un rèquiem que ha escrit per encàrrec del músic Marc Migó i que ha publicat Edicions Poncianes. “La catifa vermella és el socialisme”, aclareix somrient.

La frase expressa el seu gust per temes místics, que li ha anat molt bé per trufar d’imatgeria pagana “nacional i popular aquesta singular i inèdita missa de morts dedicada a Catalunya”. No plora cap mort, però, invoca la nació catalana i alhora la interpreta. I ho fa “com una dona ferida però glamurosa”. “Què passaria si una nació no només fos la Catalunya oprimida, si desfilés com una celebrity?”, planteja la creadora d’aquest “artefacte artístic i polític” transgressor, com mira que ho sigui tot el que crea.

Juana Dolores va rebre amb interès la proposta de Marc Migó per escriure un rèquiem, és a dir, una missa de difunts en clau nacional en la tradició de l’alemany Johannes Brahms. Dolores va estar “encantada”, va explicar a l’ACN, donat el seu interès previ per la literatura mística, la iconografia religiosa i fins i tot per la Bíblia, “un llibre popular amb una força literària molt potent”.

Com a rèquiem nacional, la peça havia d’abordar temes clau de la realitat catalana, però d’una manera gens convencional. Dolores hi invoca Catalunya i alhora l’evoca de manera teatral, personalitzant-la en la figura d’una dona. Una dona “ferida”, perquè no obvia el context social i polític del país, però també “meravellosa, bonica, màgica, bella”. La bellesa és, novament, un propòsit innegociable en l’obra de Dolores.

“No volia que fos una cosa queca, processista o pesada; sempre he pensat que es pot parlar de Catalunya, del meu país, des d’una posició glamurosa”, argumenta, més interessada a “parlar  d’aquesta manera de la nació catalana que simplement com una terra oprimida”. “Em semblava interessant que qualsevol català, sigui indepe o no, es pugui sentir seu aquest rèquiem.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda