Llibres

MAR BOSCH

ESCRIPTORA I DINAMITZADORA DE CLUBS DE LECTURA

“Dona sortida als escriptors del proletariat”

Remarca la feina que hi ha al darrere i l’enriquiment mutu amb lectors

Actualment condueix cinc clubs de lectura: dos a la biblioteca Rahola de Girona, un a Vilablareix, un a Bescanó i un a Salt. Recalca que com a escriptora l’ajuda a arribar a final de mes. També posa en relleu la feina del conductor de clubs de lectura.

Reivindica la professionalització del dinamitzador de club?
Sí, perquè hi ha una feina al darrere. S’han de triar i preparar les lectures, s’ha de fer una programació i després tot això s’executa, llegint el llibre i fent la xerrada. Són moltes hores. I anant bé et paguen 100 euros. Els clubs de lectura són una sortida professional per als que som escriptors del proletariat. Ens ajuda a continuar llegint, parlant amb altres lectors aprens molt de literatura. I també perquè entrin diners a casa perquè puguis continuar escrivint.
A la Rahola condueix el club de clàssics, ‘Llibres curts que la saben llarga’.
Sí, ara fem La carta al pare, de Kafka. Busco obra curta i d’autors molt bons. També llegim La perla i Homes i ratolins, de John Steinbeck. Són textos clàssics d’autors de gran anomenada amb altres obres. És rescatar l’obra petita. I se’ns passa l’hora parlant de les menys de cent pàgines pel que donen aquestes lectures. Està tenint molt d’èxit i hem hagut de doblar les sessions. Es van apuntar cap a setanta persones.
Per la seva experiència diria que són espais on manen les dones, que hi són majoria?
Completament. Potser de 20 persones inscrites hi ha quatre homes i això és molt perquè normalment no n’hi ha cap o un. No hi ha homes en els clubs de lectura.
Hi ha un perfil determinat d’home?
I tant. És un prototip d’home i has de vigilar molt com a conductor que no monopolitzin la xerrada. Hi ha de tot, hi ha senyors encantadors però normalment expressen molt l’acord o el desacord i et fan saber que ells en saben molt. És a dir, enraonen, expliquen i exposen molt. Les conductores solem ser dones i més joves.
La dona es pensa més la seva opinió per exposar-la?
Les dones parlen més de les emocions que els ha generat la lectura. Ho relacionen molt amb la seva vida. Potser la tria de llibres que faig és un tema que va sortir, ara les lectores parlen molt de la vellesa, de les coses que resisteixen el pas del temps. Totes les dones acaben parlant de la seva època i de la seva situació com a dona.
El club esdevé per a moltes d’elles un espai de socialització?
Completament. Els és vida. Són dones que entre elles no tenen gaire res en comú i es troben un dia. És un perfil molt variat, però. Són grans lectors, llegeixen molt i tenen ganes que els recomanis llibres. Són molt oberts de ment.
També imparteix classes a l’Aula d’Escriptura. S’ha trobat lectores del club que després s’apunten a l’Aula?
És estrany el circuit. Normalment els que s’apunten a l’Aula són molt bons lectors. Però els que s’etiqueten de lectors compulsius i tenen una gran experiència lectora no s’atreveixen a fer el pas d’escriure. A l’Aula es llegeix instrumentalment i a vegades costa gaudir de la lectura perquè es llegeix per aprendre i aplicar-ho. A l’hora d’escriure, és meitat i meitat, homes i dones i més intergeneracional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda