Thyssen, l’últim gran baró
L’aristòcrata i empresari suís, casat amb Tita Cervera, va reunir la col·lecció d’art més gran del món
Tal dia com avui, el 2002, va morir a Sant Feliu de Guíxols, als 81 anys, l’aristòcrata suís Hans-Heinrich Thyssen-Bornemisza, que saltaria a la fama per haver reunit la més gran col·lecció d’art del món. S’ho podia permetre. Va tenir tot el que els diners poden comprar. El seu llegat inclou un museu Thyssen a Madrid, un espai al MNAC, entre d’altres llocs. La seva última dona, la catalana Carmen Tita Cervera (1947), una de les preferides de la premsa del cor, ha mantingut el llegat, tot i que quan es van casar molts no van apostar ni un duro dels d’abans sobre el futur de la parella. Hi havia algunes raons de pes. Thyssen ja s’havia casat quatre vegades prèviament i Cervera, Miss Espanya el 1961, també havia tingut relacions fallides, algunes de sonades.
Es considera que un dels seus avis, l’industrial August Thyssen, va ser el fundador de l’imperi familiar. El fill gran, Fritz, va donar suport a Hitler fins que, contrariat per la persecució als jueus, va acabar ell mateix a Dachau. Va ser el mateix August el que va iniciar la col·lecció d’art. Per ampliar la col·lecció, el baró es va deixar assessorar per Simon de Pury, exdirectiu de Sotheby’s; li trucava on fos per avisar-lo quan un Goya o un Kandinski sortia a la venda i que quedaria molt bé en la seva col·lecció. Va aconseguir moltes coses des de la dècada de 1950 fins a la de 1990. El seu fill gran, Georg, el va demandar i van protagonitzar un dels judicis més mediàtics que es recorden, Thyssen contra Thyssen. Finalment la major part de l’herència seria per a Cervera, que ha mantingut el llegat artístic del seu marit, que inclou una col·lecció impressionant d’obres, des dels primitius italians i flamencs fins a les avantguardes del segle XX format per més de 1.500 peces, el nucli principal del qual va ser venut a l’Estat espanyol i es pot veure al museu que hi ha davant del Prado i al MNAC.
Thyssen va heretar la seva immensa fortuna després de la Segona Guerra Mundial. Al mateix temps, com els antics aristòcrates del Renaixement, va dedicar-se a aplegar la col·lecció d’art del seu pare. Es calcula que en vint anys va aconseguir sumar 1.000 quadres apostant també per artistes més moderns, des dels paisatgistes americans del XIX fins a arribar a l’art pop. El casament amb Cervera va ser decisiu perquè la seva obra es pugui veure ara sobretot a l’Estat espanyol.