Thyssen, l’últim gran baró

Tal dia com avui, el 2002, va morir a Sant Feliu de Guíxols, als 81 anys, l’aristòcrata suís Hans-Hein­rich Thys­sen-Bor­ne­misza, que sal­ta­ria a la fama per haver reu­nit la més gran col·lecció d’art del món. S’ho podia per­me­tre. Va tenir tot el que els diners poden com­prar. El seu lle­gat inclou un museu Thys­sen a Madrid, un espai al MNAC, entre d’altres llocs. La seva última dona, la cata­lana Car­men Tita Cer­vera (1947), una de les pre­fe­ri­des de la premsa del cor, ha man­tin­gut el lle­gat, tot i que quan es van casar molts no van apos­tar ni un duro dels d’abans sobre el futur de la pare­lla. Hi havia algu­nes raons de pes. Thys­sen ja s’havia casat qua­tre vega­des prèvia­ment i Cer­vera, Miss Espa­nya el 1961, també havia tin­gut rela­ci­ons falli­des, algu­nes de sona­des.

Es con­si­dera que un dels seus avis, l’indus­trial August Thys­sen, va ser el fun­da­dor de l’imperi fami­liar. El fill gran, Fritz, va donar suport a Hit­ler fins que, con­tra­riat per la per­se­cució als jueus, va aca­bar ell mateix a Dac­hau. Va ser el mateix August el que va ini­ciar la col·lecció d’art. Per ampliar la col·lecció, el baró es va dei­xar asses­so­rar per Simon de Pury, exdi­rec­tiu de Sot­heby’s; li tru­cava on fos per avi­sar-lo quan un Goya o un Kan­dinski sor­tia a la venda i que que­da­ria molt bé en la seva col·lecció. Va acon­se­guir mol­tes coses des de la dècada de 1950 fins a la de 1990. El seu fill gran, Georg, el va deman­dar i van pro­ta­go­nit­zar un dels judi­cis més mediàtics que es recor­den, Thys­sen con­tra Thys­sen. Final­ment la major part de l’herència seria per a Cer­vera, que ha man­tin­gut el lle­gat artístic del seu marit, que inclou una col·lecció impres­si­o­nant d’obres, des dels pri­mi­tius ita­li­ans i fla­mencs fins a les avant­guar­des del segle XX for­mat per més de 1.500 peces, el nucli prin­ci­pal del qual va ser venut a l’Estat espa­nyol i es pot veure al museu que hi ha davant del Prado i al MNAC.

Thys­sen va here­tar la seva immensa for­tuna després de la Segona Guerra Mun­dial. Al mateix temps, com els antics aristòcra­tes del Renai­xe­ment, va dedi­car-se a aple­gar la col·lecció d’art del seu pare. Es cal­cula que en vint anys va acon­se­guir sumar 1.000 qua­dres apos­tant també per artis­tes més moderns, des dels pai­sat­gis­tes ame­ri­cans del XIX fins a arri­bar a l’art pop. El casa­ment amb Cer­vera va ser deci­siu perquè la seva obra es pugui veure ara sobre­tot a l’Estat espa­nyol.