El Saló de Sant Jordi comença a fer neteja de l’art carca
Les obres per retirar les pintures espanyolistes que decoren l’estança s’inicien demà
La previsió és que la reforma s’inauguri l’11 de setembre del 2024
Al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat li falten setze mesos per recuperar l’esplendor renaixentista original. Les obres de reforma de l’estança dissenyada per l’arquitecte Pere Blai al segle XVII començaran demà dimecres i comportaran l’arrencada de les pintures murals espanyolistes que cobreixen parets i sostre des de fa 96 anys. La previsió del govern català és estrenar el nou saló, net d’aquest art carca imposat durant la dictadura de Primo de Rivera, l’11 de setembre del 2024.
L’operació, avançada en exclusiva per aquest diari , està pressupostada en 2,4 milions d’euros i és d’una enorme envergadura, ja que afecta 857,68 metres quadrats de pintures sobre tela de poc o nul valor artístic enganxades a les pedres d’aquest noble espai. Tot el mes de maig es dedicarà als preparatius de la intervenció. Cal protegir, per exemple, el terra de la sala, que és el primigeni. I s’ha de muntar la bastida, que pesa 30 tones. Aquesta colossal estructura de ferros entrarà a l’edifici del Palau de la Generalitat per una plataforma elevada que s’instal·larà al carrer de Sant Honorat.
No serà fins a principis de juny, doncs, que s’afrontarà, sota la tutela d’un equip de sis conservadors restauradors, la retirada del conjunt pictòric que a mitjan anys vint del segle passat va ser encarregat a 26 artistes amb unes directrius ideològiques molt clares: enaltir l’espanyolitat de Catalunya a través de diversos episodis històrics, com l’arribada de Colom a Barcelona davant els Reis Catòlics, el Compromís de Casp i la batalla de Lepant. Quina serà la primera, de la cinquantena de pintures que integren el cicle, que s’eliminarà? “De moment no ho sabem”, diu Júlia Roca, l’arquitecta responsable del patrimoni del Palau.
En qualsevol cas, la idea és que a finals d’any ja no n’hi llueixi cap ni una. Les obres es desaran dins d’uns tubs cilíndrics per, seguidament, ser traslladades a un magatzem de l’administració, la ubicació del qual es manté en secret per motius de seguretat. Ara bé, estaran totes a disposició dels museus.
A partir de gener, s’entomarà l’adequació provisional del Saló de Sant Jordi, en espera que es decideixi la nova intervenció artística per embellir-lo, una qüestió ara per ara molt verda. La solució temporal (però que podria ser de llarga durada) ha estat concebuda per l’estudi d’arquitectura gironí Bosch Capdeferro i consistirà a cobrir l’estança amb unes teles de feltre de llana natural d’un color beix. El Saló de Sant Jordi quedarà impregnat així d’una lluminositat ara inimaginable per la foscor –més i tot: decrepitud– que irradien les pintures primoriveristes. “I això és el que busquem amb aquest projecte: posar en relleu l’arquitectura nua de Pere Blai, tan desvirtuada per la decoració actual”, remarca Roca.
L’arquitecta responsable del patrimoni del Palau reivindica també tota la tasca d’estudi que es farà paral·lelament. Estirant el fil de prospeccions anteriors que ja van detectar vestigis dels frescos originals del segle XVII als arcs del sostre, es vol persistir en la recerca en zones mai explorades de la cúpula. Tota resta que aflori serà tractada amb màxim respecte i es deixarà a la vista. Per als paraments, Pere Blai va optar per un cicle de teles de temàtica religiosa que estan perdudes.
Qui sí que va treballar directament sobre les parets va ser l’artista uruguaiocatalà Joaquim Torres-García per encàrrec del president de la Mancomunitat Enric Prat de la Riba. Torres-García només va tenir temps de crear quatre murals d’idearis catalanistes (maleïts pels colonialistes espanyols, però, paradoxalment, també pel mateix successor de Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch) i que actualment llueixen en una altra sala del Palau.
Una de les propostes, tot sigui dit que amb poc consens, és reintegrar el projecte inacabat de Torres-García al Saló de Sant Jordi. El cas també és que hi ha sospites que en va començar a elaborar un cinquè, de mural, que podria estar ocult sota alguna de les pintures feixistes. Si ara acabés apareixent (improbable, segons els experts), seria una gran sorpresa.
LA XIFRA
Seguint l’exemple de la Generalitat republicana
La història es repeteix. L’any 1932, a instàncies del llavors conseller de Governació, Josep Tarradellas, la Generalitat republicana va aprovar l’eliminació de la decoració del Saló de Sant Jordi, que havia inaugurat el 23 d’abril del 1927, dia de Sant Jordi, el president de la Diputació, José María Milà i Camps. Tot i les protestes dels sectors més conservadors (vaja, com ara), les autoritats catalanes van anar per feina i van arribar a arrencar una de les pintures, La Mare de Déu de Montserrat envoltada dels sants que l’han visitat, de Josep Mongrell. Al seu lloc, s’hi va col·locar un tapís de seda amb els colors de la bandera catalana. La complexa situació política, però, va torpedinar el desmantellament complet del conjunt artístic. I el 1939 la peça despenjada tornava a ser al saló. Mort Franco, els presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall van considerar de nou desprendre’s de les obres. Però qui va arribar més lluny va ser Quim Torra, que, avalat per una comissió de reputats experts, va manar activar amb celeritat el projecte de la retirada, que finalment serà una realitat amb Pere Aragonès al capdavant del govern.
