Joan Dausà: “En els meus concerts pots plorar i riure, són viatges emocionals”

Un sopar, una bomba

I després va arribar el videoclip oficial de la cançó, una petita joia dirigida per Sergi Pérez , mostrant les conseqüències d’aquell sopar d’amics en què, jugant al joc d’aquelles nits d’estiu, l’Héctor diu: “Jo mai mai he desitjat fer un petó a la Judit. I afegeix: Jo mai mai he desitjat que deixés al seu marit”. Un moment de màxima tensió soterrània que culmina quan la Judit “aixeca el got, em mira i diu: jo mai mai no he pensat que seria més feliç al teu costat”. “En un moment molt quotidià esclata una bomba”, així ho resumeix ara Dausà, quan està a punt de començar la gira commemorativa dels 10 anys de Jo mai mai, que són també, any més any menys, els de la seva trajectòria musical. Demà divendres oferirà dos concerts a les escales de la catedral de Girona (19.30 i 22 h), dins del festival Strenes, amb les entrades exhaurides. Seran els primers d’una quinzena de concerts pels Països Catalans –la propera parada serà Andorra–, que passarà també per festivals com ara Cabró Rock, Canet Rock, Talarn Music Experience, Vallviva, Grec, Cap Roig, Portalblau, etc., per acabar amb La gran bogeria: el concert que oferirà com a cloenda de la gira al Palau Sant Jordi de Barcelona el 20 de gener vinent, en principi amb un aforament limitat a 8.000 o 10.000 persones, que es podria anar ampliant en funció de la demanda.

Una festa brutal

“És el resultat de moltes ganes de celebrar aquests deu anys de música i d’agrair a la gent el seguiment que ha fet de les meves cançons. Serà una festa brutal. Però hem volgut restringir l’aforament de partida com una espècie de xarxa de protecció, perquè pensem que, per la meva trajectòria, és el que podem assumir. Em fa molta il·lusió”, subratlla.

Joan Dausà recorda que ja no va dubtar més si era actor o músic en l’interval de temps que hi ha entre On seràs demà (2014) i Ara som gegants (2018). Entre tots dos discos, va oferir dos concerts al Palau de la Música Catalana, els dies 27 i 28 de desembre del 2015 que van quedar editats en disc com La festa final: un testimoni eloqüent de la seva comunió amb el públic.

De qui són les cançons?

“Com actor, presentador o locutor generalment el text no és teu, i aquí hi ha la gran diferència amb el meu projecte personal com a músic. És molt bonic veure que la gent canta les teves cançons i se les fa seves. Fins i tot quan les canto amb el públic m’acabo oblidant que són meves”, explica Dausà, un artista que s’esforça per transmetre sensacions: “En els meus concerts pots plorar i riure, són viatges emocionals”.

Van ser aquells dos concerts del Palau els més memorables de la seva trajectòria? “N’hi ha hagut molts de memorables: el primer a l’Heliogàbal, el primer a l’Apolo, el primer al Liceu, el que vam muntar al Tibidabo per presentar Ara som gegants, els sis dies del festival Respira a les ruïnes d’Empúries –una bogeria gairebé equiparable a la del Sant Jordi–, etc. Em quedava pendent el Teatre Grec i el faré aquest estiu, també amb les entrades exhaurides ara mateix”.

Concerts cronològics

Els concerts d’aquesta gira, amb un quintet d’estructura pop en escena, plantegen un repertori ordenat de manera cronològica, que anirà repassant a través d’unes 18 cançons ben triades tots els seus diferents discos i bandes sonores des del principi fins l’últim llançament, que acaba de sortir: un EP digital que reuneix una nova versió de Jo mai mai i Judit , una cançó que explica què ha passat amb la protagonista d’aquell sopar, deu anys després, amb un videoclip radiant dirigit per Lyona. I així sabrem si finalment la Judit ha estat més feliç o no.