Cercles de passió
Trenta-vuit anys després que Jordi Tardà l’organitzés per primer cop, la Fira del Disc de Barcelona es manté entre les tres de més tradició a Europa
El vinil no defalleix i cada any a Catalunya s’obren nous establiments
Un nou auge del vinil? Bé, sí, fa tot just uns dies, per exemple, s’anunciava que la històrica HMV retornaria a l’Oxford Street de Londres. Però, en les fires del disc, com reivindica Pere Terrassa, director de la de Barcelona, que entre avui i diumenge celebra la 34a edició, el vinil no ha conegut mai la crisi.
Trenta-vuit anys després que el periodista i col·leccionista Jordi Tardà n’organitzés la primera, la Fira Internacional del Disc de Barcelona, amb caràcter bianual des de fa disset anys i organitzada, des d’aleshores, per un nou equip liderat per Terrassa, es manté entre les més importants d’Europa, junt amb les que se celebren a Milà i a ’s-Hertogenbosch, als Països Baixos. L’estació del Nord, seu de la Fira després del seu pas per l’estació de França i l’annex del Palau Sant Jordi, rep des d’avui l’edició número 34, amb expositors de, per exemple, els Estats Units, Anglaterra, Alemanya, França i els Països Baixos i la satisfacció de veure que el col·leccionisme de discos de vinil no és només cosa de boomers. “Molta gent jove s’hi ha enganxat”, assegura ben convençut Terrassa, que assenyala un repunt de la passió per aquest format coincidint amb la pandèmia. “Potser és perquè, aleshores, molts joves van tenir temps de remenar les velles col·leccions dels seus pares, però el cas és que, en els últims anys, el vinil s’ha posat molt de moda entre gent d’aquesta edat.”
A Barcelona, la cita reuneix cada vegada uns 8.000 visitants, així com expositors històrics com el nord-americà Mike Kostek, supervivent de les velles fires de Tardà i proveïdor, al capdavant de l’estand Velvet Underground, de primeres edicions nord-americanes en perfecte estat de conservació. “Ve dels EUA cada sis mesos i sempre ens diu que la Fira de Barcelona és especial”, explica Terrassa. “Aquí, de fet, tant ell com, per exemple, la gent d’Acetato, de València, o de Number Two, de Frankfurt, que venen ja des dels temps del Tardà, són institucions”. La Fira, aquest cap de setmana, serà també el marc de col·loquis sobre col·leccionisme i la presentació de tres novetats literàries sobre la Companyia Elèctrica Dharma, Joana Amaro i Lone Star.
Noves botigues
Més enllà d’aquesta cita, posar-se a vendre vinils és una aventura prou seductora encara per a uns quants catalans, com demostra el fet que, els últims anys, en plena era Spotify, s’hagin obert nous espais com ara, al barri de Gràcia de Barcelona, Bite It Records, especialitzada en música soul i jazz; Discos Piula, en plena plaça Major de Moià, o, al carrer Joan Maragall de Sabadell, Espai Records. “Som dos apassionats del vinil, sempre ens havia rondat pel cap obrir algun dia una botiga, Sabadell en això estava una mica òrfena i vam dir-nos que, si no ho fèiem aleshores, ja no ho faríem mai”, explica Francesc Puig, que, amb Xavi Alabern, va decidir-se a inaugurar aquesta última botiga –entre les participants, fa dos caps de setmana, del Record Store Day– aviat farà sis anys. “Tenim clients d'una franja d’edat bastant àmplia”, confirma Puig. “Des de canalla de catorze o quinze anys que comencen a valorar el format físic i, sigui perquè és moda o no, els agrada que la portada sigui de mida gran, fins a gent que supera els setanta i que mai no ha deixat de comprar discos de vinil.”
“Si una botiga obrís venent només novetats i allò que sona als 40 Principals segurament no funcionaria, però la segona mà i l’especialització poden ser dos grans reclams”, indica, per la seva banda, Pere Terrassa, que confirma que les fàbriques de vinil, després d’uns temps saturades, han recobrat els terminis de fabricació habituals a la vegada que alerta que les companyies discogràfiques multinacionals han aprofitat aquest auge per “vendre novetats, o reedicions, un 30% més cares que fa només tres anys”.
Molts, fa dècades que el volen enterrar, però amb la Fira del Disc i noves botigues arreu del país, el vinil, per enèsima vegada, mostra la seva admirable i sorprenent capacitat per resistir.
