CULTURA
En record de Narcís Agustí
L’autor recorda la figura del president d’Ocine, mort dissabte passat
Quan un amic mor, un també mor una mica. Ja no es podran repetir aquelles converses, aquelles passejades, aquelles excursions… ni podrem sopar plegats, ni podrem compartir comentaris, valoracions, rialles, desitjos i esperances…
Ha mort una persona amb moltes virtuts, però sobretot una, la discreció acompanyada d’un sentit de l’humor profund i agut. En Narcís era una mica britànic... i molt intel·ligent, encara que fes esforços per amagar-ho. No parlava mai d’ell mateix, ni de la seva família, ni de la seva salut, ni dels seus èxits, que eren molts i importants, i es reia d’ell mateix…
L’educació i la cultura portats a l’extrem…
No parlaré del seus èxits com a empresari. Va heretar una fortuna i va saber mantenir-la i augmentar-la... Va tenir una família que va cuidar i va saber orientar de manera profitosa. Ningú es va barallar... varen treballar plegats, no és fàcil fer-ho i fer-ho fer… l’obra d’en Narcís. La discreció, la cura dels negocis i la família, l’amor al país, a la seva Garrotxa. Són aquests els atributs dels catalans. Crec que li agradaria ser recordat com un gran català, aquelles persones que el país necessita, seria aquest un altre si hi haguessin més Narcisos... Escric això i el sento al meu costat: “Joaquim, no et passis que et conec..”
Descansi en pau, en la pau que ell mereix.
