Campanes al sincrotró

El 25 de maig del 1973 es va publicar Tubular bells, el primer disc d’un jove i gairebé desconegut geni anomenat Mike Oldfield, que acabava de fer 20 anys –de fet, ahir va celebrar el seu 70è aniversari– i va gravar pràcticament tots els instruments d’aquesta espècie de suite monumental del rock progressiu. Gràcies en part a la seva inclusió en la banda sonora del film El exorcista, Tubular bells es va convertir en un enorme i inesperat èxit, amb 16 milions de discos venuts, i en la primera pedra sobre la qual es va construir l’imperi Virgin de Richard Branson.

Oficialment, el 50è aniversari de Tubular bells es commemora únicament amb una reedició ampliada del disc, en doble vinil i CD –inclou, per exemple, una demo inèdita del 2017, Tubular bells 4 intro, que “pot ser que sigui l’últim que hagi gravat Oldfield”–, mentre el músic britànic continua retirat del món a les Bahames, després d’haver tingut residències a Eivissa i a la localitat mallorquina de Bunyola.

Un grup de músics catalans, comandats per Xavier Alern, han posat en marxa el projecte Opus One –el nom inicial de Tubular bells– per celebrar aquest aniversari d’or amb un gran desplegament artístic i tècnic i, sobretot una gran fidelitat a l’obra original i “l’esperit de la música de Mike Oldfield”, en una sèrie de concerts per Catalunya i la resta de l’Estat, en què participaran com a convidats, diferents en cada concert, tres dels cantants que van col·laborar amb Oldfield en els seus discos més pop dels vuitanta: l’escocesa Maggie Reilly, que va ser la veu del gran èxit Moonlight Shadow, publicat el maig del 1983, ara fa quaranta anys; la noruega Anita Hegerland, que va estar casada amb Oldfield i va cantar en els seus discos Islands (1987) i Earth Moving (1989), i l’anglès Barry Palmer, que es va repartir amb Reilly la part vocal de Discovery (1984).

“La primera amb qui vaig contactar va ser Maggie Reilly i després vaig sondejar els altres”, explica Alern sobre les múltiples gestions que ha hagut de fer per tirar endavant aquest ambiciós projecte, que gaudeix del vistiplau del músic britànic a través de la seva germana, la també cantant Sally Oldfield. En alguns concerts, Opus One tindrà com a cantants solistes vocalistes catalans com ara Anna Luna, Claudia Steccato i Xavier Casellas.

“Feia anys que tenia ganes de crear aquest projecte però tothom em deia que era molt difícil. El que tenia molt clar és que no volia muntar una tribute band, sinó interpretar en directe una obra de música contemporània que és una autèntica simfonia elèctrica”, explica Alern, que va començar a definir Opus One quan era professor del Conservatori de Música dels Pirineus –“A Opus One, hi ha amics d’infantesa, antics companys d’estudis, excompanys del conservatori i exalumnes”– i que actualment fa classes de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. De fet, la UAB ha apostat per aquest projecte i el presentarà el mateix 25 de maig, el dia exacte de l’aniversari de Tubular bells , en un concert ofert gratuïtament en streaming des del sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès. En aquest concert d’una hora s’interpretarà íntegre Tubular bells, que en els concerts de la gira centrarà la primera part, mentre que la segona part estarà dedicada a les cançons del període 1978-1989, amb un plantejament més informal. Després d’una segona preestrena a Alp, el 3 de juny amb Anna Luna, la gira pròpiament dita començarà el 13 de juny al Palau de la Música Catalana, amb Maggie Reilly, i seguirà el 30 de juny a l’Auditori de Girona, amb Barry Palmer i Anna Luna. Hegerland i Palmer coincidiran als concerts de Sevilla (6 de juliol) i Palma (19 d’agost). També estava prevista la participació del baixista Phil Spalding, col·laborador d’Oldfield, però va morir el febrer passat als 65 anys. Aquesta és només una primera tanda de concerts, perquè Opus One neix amb vocació de continuïtat i d’expansió internacional.