La Mostra d'Igualada es fa gran en la vintena edició

La Mos­tra d'Igua­lada, de tea­tre per a tots els públics, s'ha fet gran. En la vin­tena edició, els prop de 500 pro­gra­ma­dors han de fer mans i mànigues per poder veure les 50 pro­pos­tes amb més d'un cen­te­nar de fun­ci­ons. El cap de set­mana el ritme d'espec­ta­cles és impa­ra­ble. Si hi ha un deno­mi­na­dor comú en els espec­ta­cles pro­gra­mats ahir és l'eclec­ti­cisme i la cerca de l'enginy. Tot s'hi val. I sense com­ple­xos de cap mena. S'hi poden inter­pre­tar poe­mes amb música per a nens i nenes de tres anys, com el duet de Sam­faina de Colors va demos­trar a l'Ate­neu. S'hi poden trans­for­mar els cops dels bas­to­ners en l'espe­tar­rec del foc, el quart ele­ment que Fac­to­ria Mas­caró ballava al Mer­can­til. També és pos­si­ble ver­si­o­nar Ber­tolt Brecht (La bona per­sona de La Perla 29, amb una incon­fu­si­ble direcció d'Oriol Broggi). S'hi pot tocar una par­ti­tura poètica amb apa­rells electrònics d'un basar cai­gut en desgràcia (com evi­den­cia el francès Patrick Mat­his). I també, amb la millor de les sug­ges­ti­ons, s'hi pot refle­xi­o­nar sobre la sepa­ració d'una pare­lla amb un fill, a través d'uns bas­tons d'escuma que recor­den aque­lles pri­mi­ti­ves ràfegues dels pri­mers temps de TV3. Sens dubte, tot­hom està d'acord que aquesta pro­posta de la com­pa­nyia Du Chat Pitre és una peça amb un bon gra­pat de sen­si­bi­li­tat i bon gust: ten­dresa amb un quar­tet de corda i acordió en directe. Tota una demos­tració de la potència i mus­cu­la­tura del tea­tre fami­liar.

En la segona direcció artística d'Òscar Rodríguez, quan fa qua­tre anys que l'Ins­ti­tut Català de les Indústries Cul­tu­rals (ICIC) va acon­se­guir ajun­tar-hi les dife­rents ini­ci­a­ti­ves per a la pro­fes­si­o­na­lit­zació del tea­tre per a tots els públics, els assis­tents ja hi per­ce­ben un canvi d'època. Ara no es pot par­lar amb la boca petita de fireta. Aquesta edició, tot i que encara humil, pot enor­gu­llir-se de con­cen­trar artis­tes i pro­gra­ma­dors dels Països Cata­lans en una cita en què la cre­ació i con­trac­tació van ple­ga­des. La Llotja, el segon any, ja s'ha fet petita per aco­llir les com­pa­nyies que hi volen anar. El gerent Òscar Bal­cells no amaga la ins­pi­ració de la Fira de Tàrrega, una cita degana al sud d'Europa que ha demos­trat que és efi­ci­ent i genera opor­tu­ni­tats per als artis­tes. Igua­lada també ha estre­nat aquest any espais per a les empre­ses pri­va­des, per aju­dar a poten­ciar-les: és el cas de Gestió i Asses­so­ra­ment d'Actes Cul­tu­rals (GAAC) o, menys, l'Apa­ra­dor d'Artis­tes de la Crema Espec­ta­cles. És una revisió d'aque­lla liqui­dada Marató de l'Espec­ta­cle amb un aire d'Avinyó. Els car­rers recor­den la plaça dels Papes.